las cosas caen sin hacer ruido

Tots som una mica Frank

2007-06-09T14:02:00.000+02:00

iupiiiii!!! nou disc dels Modest Mouse!!!

2007-03-09T23:17:00.000+01:00

ah! i a més estaràn al Primavera Sound!!! què més es pot demanar?

possiblement avui és el dia de dir...

2007-02-14T20:49:00.000+01:00

"Qui, amant, segueix els gaudis de la bellesa que fuig, omple les seves mans de fullatge, o bé recull fruits amargs" [Text que el cardenal Maffeo Barberini, futur papa Urbà VIII, va fer inscriure al peu de l'escultura Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini]

LONG WINTERS + inq

2007-01-25T18:21:00.000+01:00

2007-01-21T18:35:00.000+01:00

"Forsan et haec olim meminisse juvabit" Eneas

2007-01-13T14:00:00.000+01:00

"Hace cincuenta años la biblioteca estaba en el centro de la sociedad, nadie discutía que leer era importante, pero el capitalismo salvaje actual no puede permitirse un consumidor lento. La literatura, en cambio, requiere lentitud, requiere que te detengas, que reflexiones, que nunca alcances una conclusión. Nunca puedes saber si Don Quijote está loco o no. Como sociedad tenemos que decir que el acto intelectual es importante. No puedes pedir a un adolescente que lea cuando le estás diciendo que toda actividad que no te dé una ganancia inmediata y visible es inútil"

[Alberto Manguel, escritor, en El País de hoy]

the Mopeds “The hills are alive with the sound of mopeds” (Vibraphone, 1998)

2007-01-12T13:33:00.000+01:00

El castillo Malmöhus, la casa de baños Kallbadhuset inaugurada en 1898, parques en los que pasear digiriendo un buen desayuno, el cementerio del Este, la mansión Katrinetorp, un molino de viento que espera pacientemente la llegada del Quijote, iglesias góticas y otras de estilo Art Nouveau, gente haciendo cola en la biblioteca municipal, el Tuning Torso de Santiago Calatrava. Pasado, presente y futuro en Malmö, una fronteriza ciudad sueca donde la vida transcurre placidamente pero Oh no, I killed someone again…

Si pudiera manipular el Google earth localizando espacios geográficos, retrocediendo en el tiempo hasta principios de los noventa y espiando a los hermanos Jens y Petter Lindgarda, me llevaría la sorpresa de encontrarlos en algún pub de Malmö tocando algun instrumento de viento en alguna banda local y proyectando lo que iba a ser el álbum de debut más fresco de una banda sueca. Por cierto, ¿Sabíais que los hermanos Lindgard han tocado vientos en discos de St. Etienne, Cardigans, Bob Hund o Superheroes?
La década de los noventa tuvo que sumar cuatro años hasta la fecha de creación del grupo, momento en el que Jens decidió colgarse una guitarra para rascar unos acordes y cantar acompañado de su hermano Petter a la batería y de David Carlsson al bajo, a quien habían conocido en una escuela de jazz y de quien se dice que a la edad de quince años ya interpretaba todos los solos de guitarra de Yngwie Malmsteen. Tres años más tarde publicaban “Hände hoch”, un epé con seis temas en los que ya encontramos un primer clásico, “Lizard”, y las señas de identidad del trío: tenían la energía y el talante nervioso del pop, sus canciones bebían de diferentes fuentes y no era difícil encontrar en ellos una veneración por Beatles, XTC, Pixies o Heavenly a la vez que asimilaban una actitud lúdica y humorísticamente rebelde con producciones lo-fi. Posiblemente en 1997 no había ningún sueco que se resistiese a cantar: “she was a li-li-li-li-lizard…comeona comeona comeona yeah/that’s what she said”.
Las doce canciones de “The hills are alive with the sound of mopeds” llegaban un año después llenas de vitalidad y sentido del humor. Como curiosidad cabe mencionar que a mitad de los sesenta, una niñera llamada Julie Andrews se paseaba ingenuamente sin temer al peligro nazi por los montes austriacos cantando “the hills are alive with the sound of music”.
“Kid is alright” abre el álbum y en el caso de que no entendiésemos la letra estoy seguro que en una segunda escucha tatarearíamos las palabras en castellano (“his olive’s full of pimiento/his teeth are white from pepsodento/makes all muchachas calientes”) para seguir dejándonos ir con la facilidad del estribillo de “Friends are cheap” y su compulsivo vibráfono final o al ritmo vacilón de “Discoloser”. La mayoría de temas son pura electricidad moderada acompañada por la inconfundible voz de Jens en una interpretación descarada pero elegante, con constantes guiños instrumentales por parte de vientos o percusiones por más que lo que predomina aquí es la combinación de guitarra, bajo y batería. Hay aires mediterráneos y veraniegos en “Fuengirola Gonzalez” o “Making plans for nothing” acompañados por los medios tiempos melancólicos de “One of my best friends”, “Italian girl”, “Oh no” y “Life’s too short to hurry”. En definitiva, una colección de canciones pop con guitarras enérgicas y tímidamente demoledoras y una asombrosa capacidad para crear melodías perecederas y tatareables que encuentran su mejor momento en “Scuba diving suit (the mermaid theory)”.
Al poco tiempo the Mopeds regalaban el single “She went boom”, tres temas inéditos que dejan atrás la producción más casera de su estreno pero sin perder un ápice de imaginación y divertimento. Pero si echamos cuentas comprobamos que no han sido muy prolíficos, editando puntualmente otros tres discos en ocho años. El último hace apenas unos meses bajo el título de “Fortissimo” (Crunchy Frog). La razón seguramente la encontramos en que los tres músicos compaginan the Mopeds con el trabajo en su propio estudio Gulas en Malmö, donde se han puesto a los mandos de múltiples grabaciones de grupos suecos o también del que fue álbum de debut de Franz Ferdinand. Un disco homónimo que por alguna razón tiene una similitud a la propuesta que ya a finales de los noventa esbozaban los suecos.
1998, el mismo año del debut discográfico de Gomez, Boards of Canada, The Beta Band y de excelentes trabajos de los ya curtidos Mercury Rev, Royal Trux o Flaming Lips, veía como tres suecos sin artificios, honestos y alejados de las redes del pop rock anglosajón facturaban un gran álbum. Un disco que a menudo se deja caer por el reproductor de música en un acto para nada nostálgico y provocando que una vez tras otra quememos nuestra voz cantando “Oh no I killed someone again/oh no I think he was a friend” a la vez que se nos dibuja una sonrisa al ser conscientes de que conocemos el último clásico.

[Reproducción del artículo escrito por mí y publicado en la revista Go! Mag no recuerdo cuando]

releyendo

2007-01-07T23:43:00.000+01:00

"(...), pero creo saber que nuestros antepasados sólo después de haber tenido las ideas que los hicieron inteligentes comenzaron a ser lo suficientemente inteligentes para tener ideas, (...)"

De El hombre duplicado, de José Saramago.

Arquitectura militar medieval a l'Alt Camp

2007-01-05T18:15:00.000+01:00

Entre els segles X i XI, quan les línies frontereres dels comtats catalans es van anar desplaçant sobre la zona musulmana, s’endegà l’ocupació i el poblament de terres de l’actual Alt Camp. Al mateix temps, cap a l’any 1000, en aquestes terres i també en bona part de la resta d’Europa, es produïren una sèrie de transformacions que portaren a l’aparició de la societat feudal...

Bé, no és qüestió d’escriure massa sobre el tema i gaudim de tres fotos que vaig fer ahir sortint d’excursió amb l’altra meitat de l’equip NEVAH per veure algunes restes d’arquitectura militar medieval a Pinyana, Saburella, Selmella, Montagut i Ramonet.

A més, qui vulgui es pot apuntar a fer una visita a la zona quan torni la primavera. No és la ruta dels càtars però no està gens malament un dia de muntanya, castells i un bon dinar, no?

Els meus 2 grans discos d'aquest 2006 que avui finalitza

2006-12-31T15:53:00.000+01:00

A aquestes alçades són innecessàries les llistes del millor del 2006, més quan molts de vosaltres ja coneixeu dels meus gustos musicals i si seguiu, cosa que dubto, el meu blog podeu estar més o menys al dia d'aquella música que m'encanta. Només deixar clar, amb vocació modestament testimonial, quins han estat per mí els dos imprescindibles d'aquest 2006:

Tom Waits: Orphans: Brawlers, Bawlers & Bastards (Anti-)

M'encanta el títol del darrer lliurament musical d'en Tom, diu molt més del que podem pensar en un primer moment. 56 temes, dels que 30 són inèdits, repartits en 3 cd's. Del rock'n'roll i boogie brut de tota la vida de "Brawlers" als experiments i recitats de "Bastards" passant per les balades de motel de carretera o ciutat sense llei marca de la casa. El retorn per la porta gran d'una veu nocturna, insolent, trencada i poderosa que no deixa mai de sorprendre als seguidors de sempre i als acabats d'arribar a la festa.

TV on the radio: Return to cookie mountain (4AD)

Més nets que en el passat però sense predre ni una mica de passió per la música que fan. Un álbum per a devorar en qualsevol moment i qualsevol dia de la resta de la meva vida. Tens, atractiu, sensual, hipnòtic, dolç, intens... els adjectius es tornen a quedar petits per la música d'aquesta banda de NY. Cançons com "Hours", "Wolf like me" o "Let the devil in" són bona mostra del present de la banda i per on poden anar els trets al futur. Ara només cal esperar que passin per casa nostra i gaudir de nou (cap dels assistents oblidarem la seva primera visita a Bcn fa un parell d'anys) de l'explosió sònica que els TV on the radio són capaços de produir en directe.

Post Data: altres favorits han estat els discos de Built to Spill, Howe Gelb, Cat Power, Quasi, Jason Collet, Calexico, Jon Auer, Yo la tengo, Neko Case, Envelopes, etc.

últimes 5 adquisicions...jojojou

2006-12-17T17:52:00.000+01:00

2006-12-04T12:55:00.000+01:00

You walked around said yourself beatufiul just too bad they stare just too bad they stare broke up your crown called you unusable see how well you fair stole underground to keep your heart around banished from above banished from above forgot yourself go home and shot your health left it all for love and all their lips delirious quipps last seen with friends wishing them well you you listen for the truth just too bad they lied just too bad they lied oh come around inform our future youth summon from the sky the future is cruel unusual fools leave them to rule in hollow point hell now listen to the truth cradle and a cry cradle and a cry your light will shine keep your head on high keep your head on high you walk around know you are beautiful aimless and alive broken and defined walk around know you are future youth summon to the sky (Hours, TV on the radio)

un agradable descobriment

2006-12-02T16:04:00.000+01:00

Shelly Manne "2, 3, 4" (Impulse!, 1962)

2006-11-29T14:05:00.000+01:00

Pel meu 34è anniversari no estaria malament asistir a un concert de Prince... bé, ja que el geni de Minneapolis fa anys que no trepitja les nostres terres m'hauré de contentar demà amb la genialitat del trio més famós de Hoboken: Yo la Tengo.

2006-11-29T14:03:00.000+01:00

"La geografía es la ciencia que demuestra la unidad perfecta del dominio terrestre y lo absurdo de las fronteras" Elisée Reclus

Nova sorpresa des de Suècia

2006-11-18T10:12:00.000+01:00

possiblement, un dels 5 millors discs de l'any.... possiblement

2006-11-09T16:10:00.000+01:00

la historia de la España contemporánea es...

2006-11-07T22:40:00.000+01:00

"Cada vez que se planteasen a la sociedad española el tipo de proyectos de cambio en profundidad que se necesitaban para resolver los problemas de mayor alcance, el vértigo que les producía a las clases dominantes la perspectiva de avanzar el reloj para ponerlo a la hora del tiempo que regía en el mundo de su entorno les llevaría a claudicar. La historia de la España contemporánea es la de una sucesión de revoluciones frustradas -en 1843, en 1854, en 1868 o en 1931-, seguidas de otras tantas restauraciones triunfantes -en 1844, en 1856, en 1874 o en 1936-, que condenaron al país a pagar las consecuencias del tiempo perdido por sus políticos." (Josep Fontana)

hi ha coses que cauen fent molt de soroll

2006-10-22T16:54:00.000+02:00

La Guerra Freda i la irracionalitat del comunisme més extrem van provocar que els tancs de l'Exèrcit Roig entressin a Budapest per reprimir els crits de llibertat i democràcia del poble hongarès la tardor de 1956.

pluja de recomanacions musicals d'aquest 2006

2006-09-23T12:45:00.000+02:00

Hem entrat a la tardor i d'aquí ben poc arribaràn les llistes del millor de l'any. Per alguns encara és massa aviat, altres trobaràn en aquest llistat una (bona o mala) guía. Que cadascú en faci l'ús que vulgui. Per Nadal ja penjarem la definitiva, ah! l'ordre és indiferent:

Gnarls Barkley "St. Elsewhere" (Downtown);Built to Spill "You in reverse" (Warner); The Yeah Yeah Yeahs "Show your bones" (Interscope); Jon Auer "Songs from the year of our demise" (Pattern 25); Sean Watkins "Blinders on" (Sugar Hill); Envelopes "Demon" (Brille); Jason Collet "Idols of exile" (Arts & Crafts); Midlake "The Trials of Van Occupanther" (Bella Union); Guillemots "From the Cliffs" (Universal); Calexico "Gardenruin" (Quarterstick); Tom Verlaine "Songs and other things" (Thrill Jockey); Tortoise and Bonnie Prince Billy "The brave and the bold" (overcoat); Cracker "Greenland" (Cooking Vinyl); Pere Ubu "Why I hate women" (Smog Veil); Quasi "When the going gets dark" (Domino); Tom Petty "Highway companion" (American); Some Girls "Crushing Love" (Koch); Yo la tengo "I'm not afraid of you and I will beat your ass" (Matador); TV on the Radio "Return to cookie mountain" (4AD); Neko Case "Fox confessor brings the flood" (Anti); The Long Winters "Putting the days to bed" (Barsuk); etc...

Eric Hobsbawm ha dicho...

2006-09-23T12:22:00.000+02:00

"No quiero hablar de religión. No quiero hablar del islam. No quiero convertirme en un abrir y cerrar de ojos en un experto en esta materia como ha ocurrido con tantos otros intelectuales occidentales. Prefiero señalar que los países donde esta fe es mayoritaria no han sido agresivos durante los dos últimos siglos. Lo que está ocurriendo ahora no puede despacharse con cuatro tópicos sobre diferencias religiosas"

El fantàstic món de l'educació (I)

2006-09-07T15:50:00.000+02:00

Cada dia es confirma la regla: Ensenyament és una casa de barrets!

2006-08-28T13:52:00.000+02:00

El dia d'avui en 4 discos (o ja sóc un HH)

2006-07-28T21:01:00.000+02:00

8 del matí: sona el despertador i després d'una dutxa surto de casa, sense esmorzar, en direcció a la meva oficina de Caixa de Catalunya. No hi ha res com un clàssic per a relaxar els primers minuts del dia.

10 de matí: pujo de nou al cotxe, sona el primer treball d'inq. No hi ha res com un altre clàssic [sí!, he dit un clàssic!] per a guanyar confiança, abandonar els nervis i sentir-se segur. Deixo enrera Reus per dirigir-me a Tarragona city. En concret a l'oficina de Caixa de Terrassa que hi ha a la Rambla Nova. Per quina raó hi vaig? Estic a punt de firmar la Hipoteca... el notari ens espera. Finalment sóc jo el que l'ha d'esperar gairebé una hora. Amb tot el que cobra no és ni puntual a la cita!!!

és migdia: ja dinat, toca fer feina. El colonialisme i la crisi espanyola de finals del XIX ocupen tota la meva atenció. Per a concentrar-me escolto aquest disc i també la darrera obra de Bill Callahan.

ja són les 7 de la tarda: faig una visita fugaç i solitària al meu nou pis. Que divertit que és passejar per un bloc de 60 portes quan l'edifici encara està completament buit!. Una visita per comprovar certs aspectes del piset i que també serveix per alimentar la curiositat, entrant i sortint en total llibertat de qualsevol lloc. Tot s'ha de dir, també feia una mica de por. I no sé per quina raó m'ha donat per xiular el tema principal d'about a boy.

Finalitza el dia però, realment, encara no ha acabat i malgrat que avui ja hi han hagut suficients sorpreses mai se sap el que puc esperar d'aquesta nit.

B de Banessa o G de Galleta?

2006-07-26T10:31:00.000+02:00

fa molt que no ens veiem i avui, per fí, he quedat amb ella

Efemérides

2006-07-17T13:39:00.000+02:00

Mañana hará 1942 años que Nerón atribuyó a los cristianos un incendio que debastó la ciudad de Roma, también hará 396 desde la muerte de Caravaggio, 70 del alzamiento militar de Franco contra la República establecida democráticamente en España o 47 desde que Federico Martín Bahamontes se proclamara vencedor del Tour de Francia... pero el día de mañana también será recordado por otras muchas cosas, más pequeñas pero no por eso insignificantes para la historia. Mañana más...

per cert...

2006-07-14T15:42:00.000+02:00

1. els dos últims dies han estat un infern, una puta merda (parlant clar)

2. el proper dimarts, per fí, veuré per dins el meu nou pis

3. segueixo treballant amb vells i nous projectes. En canvi, altres tenen els dies...

4. Què escolto ara mateix?

el triple CD de Prince "Emancipation" [NPG Records, 1996]. Què bo que és el geni de Minneapolis!

5. darrera lectura:

Fussell, Paul (2003): "Tiempo de Guerra. Conciencia y conducta en la Segunda Guerra Mundial" Turner ed., 400 pàgs.

2006-07-14T15:36:00.000+02:00

La veritat és que no m'he trencat massa el cap pensant en cançonetes per, com faran els xinesos, enviar a l'espai exterior però de sobte recordo unes quantes que parlen de planetes, forats negres, estrelles, meteorits, hiperespai o del que els hi dongui la gana...

1. FLAMING LIPS "I like to masturbate and think of outer space" [actualment titulada "It Overtakes Me" i inclosa a At war with the mystics, Warner, 2006]

2. SUN RA "Celstial Road" [extret de Strange Celestial Road, Rounder, 1980]

3. SLY & THE FAMILY STONE "Spaced Cowboy" [extret de There's a riot goin'on, EPIC, 1971]

4. THE BYRDS "Mr. Spaceman" [extret de Fifth dimension, Columbia, 1966]

5. DAVID BOWE "Space Oddity" [extret de Space Oddity, Virgin, 1972]

inq

2006-07-14T00:43:00.000+02:00

¿vacas locas?

2006-07-12T19:58:00.000+02:00

"Los subsidios de la Unión Europea a sus agricultores representan más de cinco veces el total de su ayuda al desarrollo. Una vaca europea recibe dos dólares al día de subsídio, es decir, el mismo dinero del que dispone un 40 por ciento de la población mundial"

[Manuel Castells]

And the winner is...

2006-07-10T14:09:00.000+02:00

La Llarga Marxa (musical)

2006-07-08T12:38:00.000+02:00

El primer satèl·lit espacial de la Xina, llançat el 1970 pel coet Long March, va orbitar al voltant de la Terra reproduint l’himne de la Revolució Cultural xinesa "L'Est és Roig". Què caxondo que era en Mao! [en la imatge el veiem enregistrant la cançó de torn als estudis Abbey Load] S'escoltaria a Washington? i a Moscou? Ja us podeu imaginar el festival, no? Els organitzadors de Benicàssim, Monegros, Primavera Sound o Azkena Rock ja poden prendre nota. Això si que és space “rock” o cosmic music! Què n’aprenguin els Flaming Lips, Galaxie 500, The Byrds, Spacemen 3, the Grateful Dead, Sun Ra, Luna o Codeine!

Ara, la relació del govern de Beijing amb la música i l’espai va més enllà i ha demanat la col·laboració de milions d’habitants xinesos per escollir una llista de 30 temes musicals que una primera i propera expedició xinesa a la lluna durà amb ella. Per fi, un fil musical planetari, la banda sonora a temps real de les nostres vides! Les nostres o les seves? Què opinarà en Billy Bragg d'aquesta iniciativa? Per sort o desgràcia, les cançons seleccionades sortiran de 150 temes escollits prèviament per una comissió del govern xinès on podem trobar música ètnica, pop, òpera i bandes sonores. Tot Made in Xina.
Encara m’he de pensar la meva llista particular de 30 cançons per enviar a l’espai però crec tenir clar que inclouria, entre d’altres, el “Three little birds” de Bob Marley, “Train in vain” de The Clash o “Words of love” de Buddy Holly.

Faig una crida al Consell de Savis per proposar temes i confeccionar una llista ben mona! Ja sabeu, s’accepten propostes!!!

NEVAH

2006-07-07T01:12:00.000+02:00

Avui hi ha hagut la primera reunió estiuenca de l'equip NEVAH, és a dir, lo Manel i jo, i sembla ser que la propera temporada tornarem amb més força, amb la família ampliada i si pot ser amb algú que ens esponsoritzi. Temps al temps...

Avui...

2006-07-04T16:19:00.000+02:00

...m'he deixat caure per Bcn en un nou viatge llampec [ja queda assolit un dels objectius d'aquest estiu malgrat que espero anar-hi un parell de cops més]. Al tren d'anada he rellegit unes seixanta pàgines de "Cultura e imperialismo" d'Edward W. Said, he esmorzat en un bar prop del carrer Tallers, he tafanejat tendes [de música, clar], he passat per Go mag [amb el que això comporta], he fet un cafè amb el Manu, he passat pels estudis on inq va enregistrar "Angst under the red light" [Llàstima que a les 12,20 encara no hi havia ningú! aiiiii... aquesta gent del món de l'espectacle fa vida nocturna] i per alguna raó, abans de l'hora de dinar, he tornat a agafar el tren per tornar a Reus city.

Informació per a un, dos o com a màxim tres interessats: de tornada viatjava amb Frank Black, Aberfeldy, Paul Weller, Gepe Gepinto, Beef, Robert Pollard, Havalina Blu i La Cultural Solynieve. D'aqui uns posts us comentaré si són, o no, bons companys de viatge... només dir, per acabar, que "From a compound eye" de Robert Pollard [suposo que ja sabeu qui és, no? Algún dia penjaré un especial GbV] no decepciona gens.

juliol, agost...

2006-06-30T15:43:00.000+02:00

Avui ha estat l'últim dia de classe. Teoricament demà començo les vacances. Dos mesos, 62 dies per gaudir del temps lliure i de les bones companyies. I com sempre, cal realitzar una llista d'algunes coses pendents a fer (així amb el temps observaré tot el que no he fet):

#ordenar i netejar l'habitació
#desfer-me d'un munt de papers inútils
#signar la hipoteca, pagar i intentar seguir estalviant
#estudiar per les opos de l'any vinent
#1895-1898
#aprendre a tocar la bateria
#deixar-me caure pels concerts del kesse
#conquerir imperis
#donar classes de repàs
#quedar amb els amics/amigues
#intentar no passar calor
#anar a la platja
#també a Siurana a remar
#deixar-me caure per Bcn
#llegir molt
#rellegir algunes lectures
#treballar les dos cançons d'inq que tinc al cap
#jugar a tennis
#descobrir nous discos y reescoltar-ne d'altres

... i ja que parlem de música, i sense voler fer la competència a la llista de la banessa, aquí va un llistat de 10 cançons per aquest mes de juliol:

1. New York Dolls "Dance like a monkey" [per quan el gerard munta una llista de cançons amb monkeys? buf! ja m'imagino la seva resposta...]

2. Plan B "Kidz"

3. Thin Lizzy "Dance in the moonlight"

4. Silver Jews "Punks in the Beerlight"

5. Guided by Voices "Hot Freaks"

6. Stephen Malkmus "No more shoes"

7. The Cars "You might think"

8. Pixies "Cactus"

9. John Lennon "Look at me"

10. Monochrome set "He's Frank"

Noooooooooooooooooooo!!!! Per què ningú no em va dir res?

2006-06-28T20:09:00.000+02:00

Silver Jews a Bcn el passat dilluns 26 de juny

cal tenir pilotes per mantenir una situació com aquesta

2006-06-27T12:53:00.000+02:00

La passió pel futbol unida a l'erotisme d'una top model (per cert, no crec que totes les top models siguin tontes, això només pot ser un tòpic, no?) en la presentació de la pilota oficial del mundial de futbol que s'està celebrant a Alemanya aquests dies però (en tota història hi ha un però, o més d'un) sabies que cada any es venen aproximadament 40 milions de pilotes de futbol a tot el món? Que el 70 per cent d'elles s'elabora a Pakistan i una altra part important a la Índia? Que per a la seva fabricació encara se segueix utilitzant el treball de nens i nenes?

Encara que sigui una mica incòmode per al teu esperit esportiu clica aquí.

...per golejada!

2006-06-26T22:05:00.000+02:00

Hores abans del partit ja han guanyat per golejada.

Si fos francès exclamaría: Qué n'aprenguin!!!

El salario mínimo en Francia asciende a 1.254 euros al mes, más de dos veces el español

Releyendo

2006-06-26T21:39:00.000+02:00

5 llocs on m'agradaria perdre'm aquest estiu però...

2006-06-26T13:14:00.000+02:00

...hauré de veure com els avions s'enlairen sense mí... snif, snif, snif...:

1. Perú

2. Nova Zelanda

3. Itàlia

4. Mongòlia

5. Suècia

L'ordre és indiferent. Si hi ha alguna ànima caritativa (potser desgrava per la declaració de la renda de l'any vinent) que vulgui pagar-me un d'aquests viatges... és demanar massa, no?

Punt i final a la segona temporada del NEVAH

2006-06-22T00:43:00.000+02:00

Avui el No em vinguis amb històries (NEVAH) ha arribat al programa núm. 35 i darrer de la segona temporada. D'aquí uns dies lo Manel i jo ens reunirem per a reflexionar i millorar aquest magazín radiofònic d'Història que realitzem a Tarragona Ràdio. Ara, però, és temps de relax i descans (ben merescuts creiem). Tornarem a finals de setembre amb les piles carregades per iniciar una tercera temporada carregada de novetats, un blog molt més dinàmic i amb l'objectiu, entre d'altres, d'arribar al programa núm. 100. Avui podem afirmar ben contents i amb el cap ben alt que estem satisfets per la feina realitzada.

1 anyet... Feliç Aniversari

2006-06-21T13:13:00.000+02:00

Des de fa tres dies ja camina i avui fa un any que va néixer la meva neboda Anna.

Felicitats!!!

teléfono rojo.... volamos hacia... Italia, Cuba, Irán, Francia, Corea del Norte?

2006-06-21T00:24:00.000+02:00

Next country to invade?

(spanish subtitles)

Increible!!! una autèntica lliçó de geografia i política internacional per part de ciutadans nordamericans!!! Encara us estranya com és el seu president?

leyendo...

2006-06-20T23:47:00.000+02:00

"Las trayectorias de las sociedades humanas dibujan una línea caótica" (Robbie Robertson)

Frank Black

2006-06-19T13:53:00.000+02:00

Fast Man/Rider Man és el nou i doble disc d'aquest grassonet que en el seu moment va dirigir una de les 10 millors bandes de rock de la història: Pixies. Un personatge que ens estimem a la nostra manera però que per desgràcia torna a presentar-nos una tímida i llarga (27 temes) col·lecció de cançons que, de nou, se'ns queda en ben poca cosa i en la que segueix el rastre del country amb temes a vegades massa llargs per al meu gust. Què podem dir? Ben poca cosa, un aprovat justet amb alguns moments realment agradables. I us preguntareu (o no) quins són els meus tres álbums preferits de Frank Black:

Estatut de Catalunya 2006

2006-06-18T23:53:00.000+02:00

Sí

El asesinato de Richard Nixon...

2006-06-18T23:43:00.000+02:00

... o la frustració del somni americà

Who needs actions when you got words

2006-06-17T14:51:00.000+02:00

Encara l'he de pair del tot però els 12 temes de "Who needs actions when you got words" m'ha causat una molt bona primera impressió! A destacar principalment Kidz, Sick 2 def, I don't hate you i No more eatin'. T'agradarà si t'agrada per igual el hip hop i el rock, buf! segur que això no et serveix de gaire. A mi em recorda per igual a en Johnny Cash, Eminem o Rage Against the Machine. De qui parlem? Plan B. Done'm-li una oportunitat a aquest londinenc de 22 anys, no?

PD: el Manu (Go mag) no ha tingut res a veure amb això!

Locos por el fútbol

2006-06-15T21:57:00.000+02:00

La lectura de un post, en uno de los blogs de milo, sobre rivalidades futbolísticas y històricas me ha hecho recordar que hace poco leí lo siguiente sobre el fútbol y la Primera Guerra Mundial:

"Una de las maneras de mostrar el espíritu deportivo era dar un puntapié a un balón de fútbol mientras se avanzaba hacia las líneas enemigas. La hazaña fue llevada a cabo por primera vez por el Primer Batallón del 18º Regimiento de Londres en Loos, en 1915. Pronto dejó de ser una convencional demostración de valor y finalmente se exportó más allá del frente occidental. Arthur (“Bosky”) Borton, que tomó parte en un ataque a las posiciones turcas cerca de Beersheeba en noviembre de 1917, informó, orgulloso, a los suyos: “Uno de nuestros hombres tiene una pelota de fútbol. Nadie sabe cómo llegó allí. De todas maneras, le dimos unas patadas y nos enfrentamos con las primeras armas [turcas], regateando con la pelota”. Pero el más famoso episodio futbolístico fue la hazaña del capitán W.P. Nevill en el ataque del Somme. El capitán Nevill, que mandaba una compañía del 8º de East Surreys, compró cuatro balones de fútbol, uno para cada pelotón, durante su última estancia en Londres antes del ataque. Ofreció un premio al pelotón que durante el asalto enviara la pelota a patadas hasta las trincheras alemanas. Aunque J.R. Ackerley recuerda que a Nevill se le consideraba el “bufón del batallón”, tal vez era más sagaz de lo que aquél pensaba: su pequeño encuentro deportivo tuvo el efecto de convencer a sus hombres de que el ataque iba a ser, como repetía una y otra vez el Estado Mayor, un paseo. Un superviviente que observaba desde cerca recuerda el momento decisivo: "Cuando el fuego de fusileria cesó vi a un oficial de infanteria subir desde el parapeto hasta la tierra de nadie, haciendo señales para que lo siguieran. [Sin duda el capitán Nevill u otro de los jefes de pelotón] Al hacerlo, dió una patada a una pelota de fútbol. La pelota se levantó y voló hacia la línea alemana. Parece que fue la señal de avance"
El capitán Nevill cayó instantáneamente. Dos de los balones de fútbol se conservan en museos británicos." (en Paul Fusell: La Gran Guerra y la memoria moderna, Turner ed.)

Girlfriend (Deluxe edition amb 16 bonus tracks) ...ojo, eh!!!

2006-06-15T15:04:00.000+02:00

Si a principis dels '90 anaveu perduts ara teniu una segona oportunitat per descobrir i GAUDIR del primer gran disc de pop de guitarres de la passada dècada. I no exagero! Girlfriend de Matthew Sweet t'agradarà si t'agraden els Byrds, Beatles, Neil Young, Big Star o REM! Ah! un disc on va estar acompanyat per en Richard Lloyd (Television) i en Robert Quine (Richard Hell & the Voidoids) a les guitarres.

Ah! oblidava dir-te que amb la Susanna Hoffs (Bangles) acaba de presentar Under the covers. Una molt bona relectura de clàssics del pop/rock com "Sunday Morning" (VU), "And your bird can sing" (Beatles), "Run to me" (Bee Gees) o "Alone again or" (Love). I tenen un espai on pots escoltar-los!

Per últim, aquests són (segons la meva modesta i sempre discutible opinió) els tres grans àlbums d'en Matthew:

1. 100 % fun (Zoo, 1995)

2. Girlfriend (Zoo, 1991)

3. In reverse (Volcano, 1999)

tururut viola (un títol qualsevol per un post qualsevol?)

2006-06-14T15:55:00.000+02:00

inq & inq

hazañas bélicas

2006-06-12T18:39:00.000+02:00

Shooting War

Anem al museu

2006-06-12T18:17:00.000+02:00

Cada cop és mes a prop... Arriba l'estiu, la calor, els cursos de formació, els petits i grans viatges, el temps lliure, etc. Entre les possibles propostes culturals que més centren la meva atenció per als propers dos mesos està passejar-me per algún museu ja sigui entre pirates, portades de rock o Picasso... temps al temps que a les vacances (normalment) hi ha temps per tot i per a tothom. Això sí, faré tot el possible per no fer pinta de típic turísta. Com a mínim ho intentaré!

Una bona nit a l'Auditori

2006-06-09T14:54:00.000+02:00

Que divertit lo que escric quan estic avorrit...

...wa yeah!

24è Saló Internacional del Còmic de Bcn

2006-06-08T12:57:00.000+02:00

amb una mica de sort podrem fer una escapada i treure-hi el cap

...amb una mica de sort i temps, clar.

Yo la tengo

2006-06-07T15:58:00.000+02:00

A partir del 4 de setembre podrem gaudir de 'I Am Not Afraid Of You and I Will Beat Your Ass', nou treball de Yo la tengo. Mentrestant... aquest és el meu top5 (plus bonus track) en la llarga discografia del trio més famós de Hoboken:

inq around the world (4)

2006-05-28T18:38:00.000+02:00

Com ja comentavem al post anterior, ara li ha tocat el torn al Japó! Els amics del trio tóxico (no us perdeu els videos que tenen penjats al seu blog) ens deixen bocabadats amb tota la propaganda que ens han fet per terres de l'Arare i en Godzila!

feia mal temps i no es veia el cim :-( )

:-D :-D :-D és a GINZA (un barri de Tokyo i tot els Japos s'enfotien de
nosaltres)

L'estiu ja està aquí i faig una crida a tots els seguidors d'inq a fer-se fotos amb cartells del grup a qualsevol punt del planeta. Per ara ja tenim Japó, Mèxic, Cuba, Egipte i algunes altres que encara no he publicat. Bon viatge i fins a la propera edició d'inq around the world!!!

ximi is back, a mig gas però ja torno a ser aquí

2006-05-27T20:42:00.000+02:00

Un mes més tard i amb els Guided by Voices a tota tralla encara no sé que explicar. Tot passa massa ràpid i hi ha coses que no puc controlar ni frenar. Com diu el savi i amic... "anem a pams" o dibuixem quatre pincellades d'aquests darrers dies:

a) festa de Sant Jordi a l'Hotel Ritz (sense comentaris, diuen que una imatge o dos valen més que mil paraules... diuen)

b) últim esforç abans de les vacances d'estiu... dijous vaig sortir de festa amb els de 2n de bat i a l'endemà els hi lliurava les notes de final de curs... algunes cares van canviar i de l'alegria de la nit anterior alguns van passar a la trista passivitat que acompanya una mala notícia ja esperada. Ara a preparar les PAU, vinga nois/es!

c) les passes d'inq cada cop són més sòlides i sembla ser que anem per bon camí. Per a més informació clica aquí i si vols veure un japonés fent propaganda del grup clica aquí o a la pàgina del trio tóxico on a més podràs fer un viatge antropològic i cultural pel país nipó

d) d'aquí poc tots/es podrem gaudir del meu piset. Alguns/es més que d'altres, sobretot aquells als que us dec esmorzars, dinars, cafès de mitja tarda, sopars i copes en hores golfes. Sigueu tots benvinguts! i tranquils que la hipoteca (per sort o desgràcia) és tota per mi!

e) Canvio els GbV per Papas Fritas... i parlant de música us recomano els reusencs playground3

f) Un record per a Grant McLennan (1958-2006) i també per a en Bob Marley (1945-1981)

g) escolto molta música i també escric molt però no al blog.... no sé cap on vaig però sé que hi ha un (o més d'un) punt d'arribada i que la sortida fa temps que la vaig deixar enrera... fins aviat

postdata... dance baby, dance!!!: Kids don't mind if you're out there, if you're out there / Down and gone and gone again / Down and gone again / Kids don't mind, if you're in time, from the outset / Expectations made and met / Tossed without regret / Kids won't mind when they get there, with their blank stares / Dried up eyes will all be wetWe're not finished yet / Watcha gonna do when the guys come after you?

i després del showcase de Joey Burns arriba una nova invitació...

2006-04-19T15:43:00.000+02:00

Des de Go m'han fet arribar aquest correu per si algun dels col·laboradors de la revista vol assistir a la següent festa:

Hola soy ...... productora y estilista general del primer evento “ELECTRIC PARTY by PLAYBOY TV”, fiestas temáticas donde se fusiona el glamour de Playboy TV con la música electrónica acargo de MELOMAN live set, desfiles y performances de las Conejitas y Playmates.Se desarrollara en un periodo de tiempo de seis meses terminando en Ibiza. Se han agendado sesenta fiestas en toda España y Portugal en las mejores discotecas , con cobertura en toda España Portugal y Latinoamérica.Queremos invitar a GO mag a nuestro evento que tiene su segunda fecha el jueves 20 de abril en la disco OTTO ZUTZ en Barcelona a las 23 hs.Por favor confirmar asistencia. Saluda atentamente

Què faig? Hi vaig o no?

(d'aquí uns dies tindreu més notícies, o no)

Built to Spill vs. Mister X

2006-04-18T01:20:00.000+02:00

En Doug Martsch està promocionant "You in reverse", darrer treball de Built to Spill, i ha pensat que la millor forma per aconseguir tenir contents als seus admiradors de tot el món es fent unes cistelles amb ells. Si t'atreveixes clica aquí!

the oral history of a band call...

2006-04-05T00:25:00.000+02:00

"I was basically trying to rip off the Pixies"

Kurt Cobain

Carles, pren nota

2006-04-01T17:06:00.000+02:00

aquests són 13 dels 67 pedals que utilitza un dels membre de tv on the radio!!!!

nou mapa forestal mundial

2006-03-28T13:01:00.000+02:00

Els boscos de la Terra perden cada any el doble de la superfície de Catalunya (73.000 km2). Menys d'un 10% de les àrees terrestres del món són paisatges forestals intactes. Aquesta destruccció es produeix sobretot en boscos verges situats a Llatinoamèrica i a l'Àfrica tropical, mentre que a Europa i a la Xina es produeix un procés de repoblació forestal. Realment encara és una situació massa preocupant i que no crec que vagi a milorar a curt plaç. Greenpeace ha fet públic, coincidint amb la vuitena Conferència de l'ONU sobre Diversitat Biològica, un nou i actualitzat mapa forestal mundial. Val la pena fer-li una ullada i reflexionar... "Los bosques se reducen más y más, la madera mengua, ¿qué podemos hacer? Oh, el día que deje de haber bosques, seguro que podremos quemar libros hasta que vuelvan a crecer otros nuevos" (Georg Christoph Lichtenberg, segona meitat del s. XVIII)

3 novetats mooolt recomanables + un suggeriment per al mes de juny

2006-03-13T13:23:00.000+01:00

Comencem amb les postres! Algú va escriure el següent sobre el directe de tv on the radio: "A menudo la costumbre echa a perder nuestra percepción sobre lo novedoso y más de una vez nos gustaría poder ver, oír y sentir todo de nuevo, cómo si volviéramos a nacer. Por suerte, esta sensación de “la primera vez que” fue la que se pudo llegar a tener después de la primera visita de TV On The Radio a Barcelona. Después de facturar uno de los mejores discos del año, Desperate youth, blood thirsty babes, el trío de Brooklyn, ahora convertido en quinteto, supo transmitir toda la energía de su primer trabajo al minoritario público congregado en Razzmatazz 3. Cualquiera es capaz de hacer ruido pero para tocar con intensidad hace falta algo más que electricidad. TV On The Radio tienen la lección bien aprendida ya que han sabido crear una perfecta y, a veces, caótica unión entre el rock y toda una serie de estilos que a todos nos son familiares. Claro está, alejándose de los clichés al uso. Sobre el escenario desprendieron un magnetismo que se balanceaba entre estar ante una banda arty o ante el último reducto del punk, ya sea por la espiritualidad a la hora de cantar de Tunde Adehimpe, las sudorosas maneras del guitarra David Andrew Sitek o la serenidad de Kyp Malone ante la guitarra y el micro. A destacar, la sección rítmica, las guitarras centrífugas y un sonido carnoso propio del rock y alejado, para bien o para mal, de todos los juegos de ritmos pregrabados y samples que dan brillo a su debut discográfico. Los mejores momentos del concierto (dreams, staring at the sun, bomb yourself o ambulance) llegaron con fluidez, desprendiéndose de la mayor parte de su repertorio sin prisas, cocinándolo a fuego lento ante un público receptivo y con ganas de divertirse ya sea a ritmo de gospel o de postpunk" (Go Mag, novembre 2004).

Per una altra banda, pel 21 d'abril estava prevista la publicació de Return to Cookie Mountain (4AD), segon disc de la banda però (sempre hi ha un però) el disc no veurà la llum fins al juny. Alguns ja hem pogut gaudir dels 11 temes nous i estem encantats pel que serà una de les bombes musicals d'aquest any. Si ho dubteu ja veureu com sonen l'explosiva Playhouses, o altres temes com Province, Snakes + Martyrs, Let the devil in o Dirty Whirlwind. Paciència que només queden 3 mesos...jejejeje

"Con ecos a Josh Rouse, Wilco o John Vanderslice, las doce canciones de Jason Collett van más allá de la simple revisión del mejor indie pop facturado en las últimas décadas a la vez que recuerdan ligeramente el country-rock de The Byrds o de la Creedence Clearwater Revival" (Go Mag, abril '06)

Adeu als mariachis i donem la benvinguda als Calexico més propers al pop/rock sense deixar de ser ells mateixos ni oblidant certs sons fronterers i anímics. Increibles quan descarreguen amb Deep down, Cruel, Letter to Bowie Knife o All systems red (la millor de totes!). Ah! no us perdeu l'entrevista a John Convertino al número d'abril de Go-Mag!!!

The Spinto Band: "Reconozcámoslo, “Nice and nicely done” no presenta nada nuevo bajo el sol pero es un excelente muestrario de indie rock de guitarras con ecos a los noventa. Ignorarlos sería un error"

(Go-Mag, abril '06)

El dia que vaig xerrar amb en John Convertino (I)

2006-03-09T21:28:00.000+01:00

"Hi, Mr. Convertino?... I'm Jordi from Go Mag Barcelona..." qui vulgui saber més coses haurà de comprar el Go del mes d'abril. Per a tots aquells que van patir el meu nerviosisme abans de l'entrevista telefònica els hi dic: prova superada! En John va entendre totes les meves preguntes, van petar la xerrada i inclús el vaig fer riure en un parell d'ocasions. Suposo que no era pel meu anglès... només començar l'entrevista ja havia deixat anar allò de: "congratulations for your new album (Garden Ruin) and excuse me for my bad, bad, bad english".

PD: Banessa: tenies raó! era capaç de fer-ho! Gràcies igualment

Noves incorporacions a la discoteca

2006-02-19T14:28:00.000+01:00

Nova fira del disc a Tarragona i les nostres butxaques, el Gerard i el Carles també han participat en aquesta caçera, han deixat anar alguns euros per aconseguir noves incorporacions en vinil per a la discoteca. Tot s'ha de dir, el material que hi havia era una mica fluix. Bé, tot depèn dels gustos musicals de cadascú. Molt de rock 70's, heavy i cada any menys vinils. Ah! i gairebé res d'allò anomenat "indie".

Primera incorporació del dia: Johnny Guitar Watson "Funk beyond the call of duty" (1977) o el que seria el mateix: una bona dosis de funk amb guitarres realment interessants que recorden a T-Bone Walker o Albert Collins i que en el seu moment Zappa o Prince han adorat. Cal destacar "It's about the dolar bill" i "Barn Door"... it's funky times! ... que n'aprenguin!!!

El segon plat és una mica més contemporani: Love and Rockets "Love and Rockets" (1989). De les restes de Bauhaus sorgia aquest trio amb referències a Bowie o a la Velvet i similars a New Order o The Cure entre d'altres. Un disc que porta records d'adolescència lligats a una novia mentre també descobriem els primers discos de Pixies i REM. Tornem a ballar "No Big Deal", "Motorcycle", "So Alive" o "No words no more"?

Dues noves incorporacions que segurament no estan en les llistes dels millors àlbums de la història de la música, tampoc entre el bo i millor de cada músic però són suficientment interessants per a tenir-los entre nosaltres.

Humor amarillo forever

2006-01-19T13:49:00.000+01:00

Torna el concurs més cafre i bèstia dels '90: Humor Amarillo. La cita és el dissabte dia 28 al canal Cuatro (14.20 h.). Per fi podrem tornar a disfrutar dels generals Takeshi i Tani, del xinès Cudeiro i de tota la tropa de descerebrats concursants japonesos que frisaven per guanyar el primer premi!

Segons fonts oficials, aquesta és la relació de danys causats durant la primera temporada del programa (nom de la lesió i nombre de ferits... buf! pobrets): Costelles trencades (41), mandibules trencades (19), barbetes fetes pols (312), espinilles fetes pols (282), K.O. (9), conmocions (35), bloqueigs respiratoris (276), cranis fracturats (2), ulls morats (112), lesions musculares (62)... podeu estar tranquils pq és còmode i segur veure el programa des de casa. A més, riure allarga la vida!

Iron and Wine & Calexico

2005-12-11T18:26:00.000+01:00

Recordo com fa una anys pujava a Andorra a comprar discos oficials i pirates dels meus grups favorits. Aquests ultims, enregistrats de qualsevol manera, saciaven la meva curiositat musical i les meves ganes per gaudir de concerts als que no podia anar. Àlbums en directe que comparties amb els teus companys de classe, de carrer i amics en general... Avui, he descobert un concert d'Iron and Wine, Calexico i el guitarrista Salvador Duran celebrat el passat 30 de novembre a Washington DC... clikaquí... si t'interessa... fins aviat! A més d'un (CCCP, no?) us farà gràcia!... que maco és compartir! ...puaj!!!

Ah! m'oblidava... si tafanejeu una mica també trobareu concerts de DCFC, Son Volt, Decemberists, Bright Eyes, etc...

Balanç musical 2005, molt personal i sempre discutible

2005-12-06T22:47:00.000+01:00

Millors discs internacionals

Antony and the Johnsons “I’m a bird now” (Secretly canadian)
Eels "Blinking lights and other revelations" (Vagrant)
LCD Soundsystem “LCD Soundsystem” (DFA)
Lightning Bolt “Hypermagic mountain” (Load)
Smog “A river ain’t too much” (Domino)
Spoon "Gimme fiction" (Matador)
The New Pornographers "Twin Cinema" (Matador)
Ry Cooder “Chávez Ravine” (Nonesuch)
Devendra Banhart “Cripple Crow” (XL)
Stephen Malkmus “Face the truth” (Domino)
Rufus Wainwright “Want two” (Dreamworks-Geffen)
Kanye West "Late Registration" (Rock-a-fella/universal)
The Arcade Fire “Funeral” (Rough Trade/Sinnamon)
Sufjan Stevens “Illinois” (Rough Trade)
Vic Chesnutt “Ghetto bells” (New west)
Silver Jews “Tanglewood numbers” (Drag City)
Campbell Brothers "Can you feel it?" (Ropeadope/Naïve)
The Evens "the evens" (Dischord)
M.I.A. “Arular” (XL/Everlasting)
Bright Eyes “I’m wide awake it’s morning” (Saddle Creek)

Millors cançons internacionals

Antony and the Johnsons “You are my sister”
Ry Cooder “Chinito chinito”
The New Pornographers “Star Bodies”
Stephen Malkmus “Pencil Rot”
Smog “Rock Bottom Riser”
Rufus Wainwright “The one you love”
Spoon “I turn my camera on”
LCD Soundsystem “Too much love”
Andrew Bird “Measuring cups”
Devendra Banhart “I feel just like a child”
Silver Jews “Punks in the beerlight”
Kanye West “Drive Slow”
Vic Chesnutt “what do you mean?”
The Arcade Fire “Crown of love”
Lightning Bolt “Captain Caveman”
Big Star “Hung up with summer”
Bright Eyes & Emmylou Harris “We are nowhere and it’s now”
Josh Rouse “My love has gone”
John Cale “In a flood”
Sufjan Stevens “The man of metropolis steals our hearts”

Millors concerts internacionals

Wilco (Razzmatazz, Bcn)
Nick Cave & the Bad Seeds (FIB)
Rufus Wainwright (Razzmatazz, Bcn)
Matthew Sweet (Bikini, Bcn)
Elvis Costello (Razzmatazz, Bcn)
Spoon (Apolo, Bcn)
Rogue Wave (Apolo, Bcn)
Bright Eyes (Apolo, Bcn)
Deus (Apolo, Bcn)

Millor disc nacional

Beef “Victoria principal” (Ejército Rojo)
Love of lesbian “Maniobras de escapismo” (Naïve)
Refree “La matrona” (Acuarela)
Mercromina “Desde la montaña más alta del mundo” (Subterfuge)
Clovis “Respira” (Sinnamon)
Gallygows “Safari” (K ind)

Millors cançons nacionals

12 twelve “3001” (inédito incluido en el recopilatorio Made in Barcelona)
Beef “Nos plagian”
Love of lesbian “Houston, tenemos un problema"
Standstill “La risa funesta” (inédito incluido en el rec. Made in Bcn)
Refree “Faltas leves”
Humo “El Liceu”
El Hijo “Esa música sombría”

Millors directes nacionals

inq (Mercat de Música Viva de Vic)
12twelve (sala Zero, Tarragona)

la globalització de l'home, desastre natural

2005-12-06T21:00:00.000+01:00

"Hemos gastado millones y millones de libras intentando salvar especies amenazadas y animales salvajes y he llegado a la conclusión de que si hubiéramos invertido todo ese dinero en preservativos hubiéramos terminado salvando más vida salvaje" Sir Peter Scott, fundador de la World Wildlife Fund.

No hi haurà "solució final"

2005-11-29T23:06:00.000+01:00

La gent que es va espantar o a la que li vaig fer por al proposar una "solució final" per així d'aquesta manera aconseguir una plaça de substitut de secundària pot estar tranquil·la, per ara. Avui, per fí m'han cridat i he començat una breu substitució a Vilaseca.

No será peor de lo que era, no... seguro que es mejor

2005-11-29T09:42:00.000+01:00

¡33!

inq (Bcn).... (V)

2005-11-27T14:10:00.000+01:00

Ja s’han inclòs teclats en 3 temes d’un àlbum que encara no té títol. He d’agrair al Miquel Vilella la seva col·laboració desinteressada tocant el piano i també en altres feines que ha realitzat amb el Carles. El proper dimecres, el Rafa inclourà una steelguitar. El Carles i jo vam escoltar la seva aportació i les seves idees sobre el tema i el resultat era molt bo. Més endavant quedarà afegir un quartet de cordes i segurament mesclarem durant les vacances de Nadal.

I

2005-11-27T14:08:00.000+01:00

La notícia corre com el ble encès d’un coet fins que en un instant fugaç explota entre nosaltres. Tot es mou frenèticament, sense perspectives certes, i enmig de l’estupor, sempre passa alguna cosa més.

Sóc egoista?

2005-11-23T21:32:00.000+01:00

Sí, sóc egoista. I ser egoista no m'obre les portes de cap club exclusiu. Sóc egoista i alguna cosa més si entenc l'egoisme com la capacitat humana que tots tenim per defensar els nostres propis interessos, atenent unicament l'interès propi inclús en dany d'altri. I no penso fer mal a ningú però he arribat a dessitjar-ho i això és pecat, no?. Bé, si vaig a l'infern seguiré sent egoista per diverses raons que ni el propi Lucifer entendria. Sóc d'un egoisme feroç consultant setmana darrera setmana les llistes de substitucions d'ensenyament i espero que algun professor de secundària agafi la baixa per malaltia, accident o per qualsevol altre raó. Faig bromes sobre aplicar una "solució final" però tranquils que només són bromes (per ara). Dessitjo que arribi el fred i amb ell els refredats i, ja posats també podria arribar la grip del pollastre encara que amb la sort que tinc seria el primer en caure mort. Però inclús així seria egoista emportant-me amb mí una part de l'epidèmia i no voler-la compartir filantròpicament amb la resta de la humanitat. Sóc egoista perquè crec en l'estatut català i en conseqüència hi ha milions de persones en aquest país que creuen en la meva insolidaritat. Definitivament, per aquestes i moltes altres raons, sóc un vil egoista.

Un bon descobriment des de NYC

2005-11-23T21:27:00.000+01:00

Jeffrey & Jack Lewis “City & eastern songs” (Rough Trade)

El neoyorquino Jeffrey Lewis, ilustrador de los álbumes de the Modly Peaches y también de los de cosecha propia, se acompaña de nuevo de su hermano Jack en un tercer trabajo cargado de canciones cotidianas con un punto autobiográfico y mucho sentido del humor bajo el manto de lo que la prensa musical ha llamado anti-folk. Al compás de las mareas musicales de Daniel Jhonston, Beat Happening, The Cramps, Dinosaur Jr., Modest Mouse, Jonathan Richman o Adam Green la propuesta musical de Jeffrey & Jack Lewis se presenta atrevida y novedosa gracias a un punto de frescura que se mantiene en todo el disco. ¿Y cómo lo consiguen? Disfrazando al mínimo las 12 canciones del álbum. Siendo intimista, cálido y tierno en “Don’t be upset”, “Williamsburg Will Oldham Horror” o “New old friends”, agresivo y punk en “Something good”, “Time machine” o “They always know”. Una grata sorpresa a estas alturas del año. Un músico al que no me apetece perder la pista porque cuando me obsesiono por algo me es difícil dejarlo de lado ya que solo el instinto nos puede guiar en lo que realmente es agradable, divertido y gustoso para los oídos.

inq (Bcn).... (IV)

2005-11-21T13:27:00.000+01:00

Tot comença a prendre cos, l'artefacte està gairebé enllestit i l'ona expansiva d'inq ben aviat es farà notar...

2273 caràcters o la nova teoria de l'evolució humana

2005-11-21T01:14:00.000+01:00

Dissabte, veient el Madrid-Barça vaig rebre una classe magistral sobre l’origen de l’home. A més d’una gran satisfacció pel resultat final. La ponent, una merengue d’uns 60 anys, afirmava que els negres venen del mono però els blancs no. Però què ens portà fins a aquesta declaració? L’afirmació començava a prendre cos després del gol d’Eto’o: “Que cara de mono que tiene el negro” asserevà ella. La meva resposta va ser el silenci, en part per respecte a una senyora gran que d’una forma o un altre ha acabat lligada familiarment a mi. Però en pocs minuts l’afirmació es repetí amb Ronaldinho, Roberto Carlos, Ronaldo o qualsevol altre jugador que no fos blanc de pell. I el més curiós de tot és que el seu fill, més jove que jo, li seguia el joc. Bé, en la seva defensa s’ha de dir que com a mínim no era una afirmació partidista i només en contra dels jugadors blaugrana. Aleshores, cada cop més molest i després d’una de les seves bombes incendiàries se’m va ocórrer dir: “Todos tenemos cara de mono. Usted, yo, Eto’o...”. La bomba ja estava camí d’Hiroshima. Dissimuladament i intentant no ferir la sensibilitat d’aquests il·lustrats, vaig exposar de forma planera que ja a la segona meitat del segle XIX un senyor anomenat Charles Darwin havia demostrat que l’home prové del mono, tant els homes blancs com els negres. Però.... no! Des del seu púlpit, les insignes veus van seguir defensant un discurs racista i xenòfob més propi d’altres èpoques i de cervells no desenvolupats. Per sort o desgràcia, suposo que per les meves poques ganes de seguir una conversa que no ens portaria enlloc, la cosa no va anar a més però em vaig quedar amb la curiositat de saber d’on, segons ells, provenia l’home blanc. Tot això, mentre el Barça golejava al Madrid, mentre una part d’Espanya celebrava els trenta anys de la mort de Franco i un altre encara enyorava el dictador.
PD: La nit seguí en companyia del Moi (el fanarqueòleg d’inq i membre en actiu de My bloody tuperware) veient l’increïble concert que 12twelve descarregaven sobre l’escenari de la sala Zero de Tarragona. Per cert, el seu nou treball, amb l’Steve Albini a la taula de so, estarà al mercat el proper mes de febrer i té tots els números per ser un dels millors àlbums del 2006. Recordeu les meves paraules!

B: "escriu J, escriu" o 2734 caràcters

2005-11-19T18:50:00.000+01:00

Amb el fred he retrobat l’abric i amb ell tota una sèrie de documents oblidats i enforfollats a les butxaques durant prop d’un any. Una cel·lulosa col·lecció de moments: bitllets de tren a Barcelona, bitllets de metro i la corresponent guia de la xarxa, prospectes de medicaments per evitar refredats i processos infecciosos de boca i faringe, l’adreça d’Iguapop escrita en un paper reutilitzat un matí a la redacció del MondoSonoro, el telèfon de Raquel, la tarja del forn Domingo de Riudoms on fan les millors coques en recapte que he tastat mai, tríptics anunciant concerts familiars, contrainformació sobre la Constitució Europea, propaganda de la sala Razzmatazz i diversos posts sense sentit actual. Els he estat tafanejant mentre feia un cafè amb mon germà, llegint el diari i mirant el mar cambrilenc, mediterrani sens dubte, després d’haver conduit el seu nou A4. Durant el trajecte a la costa ens han sobrevolat una dotzena d’helicòpters militars, d’aquells que els vietnamites i els iraquians abatien als seus respectius països en èpoques diferents però contra un mateix enemic. Crec que encara no estem en guerra. Bé, què entenem per guerra? Hi ha tota una sèrie de conflictes quotidians que m’afecten tant a mi com a un pagès guatemalenc resident a Chin-Tiul, a un music de Malmö, un guia turístic de Tunísia o un taxista de La Habana. Cadascú amb la seva pròpia guerra diària per sobreviure en un medi: la Terra. Millor dit: la Terra i l'ésser (in)humà en societat. Imagineu, com cantava Lennon, imagineu que la Terra i els seus continents fossin com un arxipèlag on cadascú de nosaltres assumís la seva pròpia identitat com una relació, obrint-se a l’altre sense témer el perill d’una dissolució que només alguns, erròniament, veuen. De fet, quan es tracta de veure tots som a la nostra manera observadors minuciosos del món, aplicats a registrar i transmetre la nostra imatge i també la de l’altre, d’allò que ens és propi i d’allò que ens és aliè i sempre desconegut i estrany encara que es tracti del nostre propi ser.
Avui hi ha un duel de titans entre el Barça i el Madrid que centrarà l’atenció d’una petita part del món, d’una gran majoria de seguidors, actius i passius, del futbol. Un esport que, i no diré res de nou, apassiona pel simple fet que una sèrie de mal pagats jugadors es disputen la tinença d’una pilota i intenten fer gol. Mal pagats perquè els seus sous són desorbitats per la feina que realitzada, sous allunyats de la realitat d’uns espectadors que cauen rendits a l’antiga màxima de pa i circ. Mentrestant des d’un dels set turons de Roma observarem el pas del temps, la fragilitat planetària i la mort. Això sí, després de veure el partit. Per cert, la meva porra és de 0-3.

Distinto, de JRJ

2005-11-19T14:06:00.000+01:00

Sempre és millor una opinió pròpia que una forana, un escrit original que un d'estrany però a vegades ens veiem atrets pel joc de paraules i idees d'un altre. En aquesta ocasió, Juan Ramón Jiménez.

Distinto

Lo querían matar

los iguales,

porque era distinto.

Si veis un pájaro distinto,

tirádlo;

si veis un monte distinto,

caedlo;

si veis un camino distinto,

cortadlo;

si veis una rosa distinta,

deshojadla;

si veis un río distinto,

matadlo.

¿Y el sol y la luna

dando en lo distinto?

Altura, olor, largor, frescura, cantar, vivir

distinto

de lo distinto;

lo que seas, que eres

distinto

(monte, camino, rosa, río, pájaro, hombre):

si te descubren los iguales,

huye a mí,

ven a mi ser, mi frente, mi corazón distintos.

De Una colina meridiana (1942-1950)

Una mala portada la té qualsevol

2005-11-16T10:46:00.000+01:00

Qui no ha comprat un disc per la portada? Qui no ha deixat de banda un disc per una mala portada? Qui no ha descobert un gran álbum darrera d'una birria de portada? Qui no s'ha cagat en tot i tothom després de comprar un disc amb una mala portada d'un dels seus grups favorits? Qui...? Bé, pitchfork n'ha fet una tria i aquestes són algunes d'elles:

Per sort, no s'han mirat les portades del pop/rock espanyol ni les del ric folklore del país... però això, ja és una altra història.

inq around the world (3)

2005-11-13T14:17:00.000+01:00

Aquest cop inq viatja a La Habana. Gràcies als tres amics que es van distreure a dibuixar i pintar les lletres. La imatge del Che no us evoca canvis? revolució? Bé... aquestes són algunes lletres sobre revolució al món de la música. Segur que n'hi ha més, però...

...

1. You say you want a revolution / well, you now / we all want to change the world... (Beatles)

2. The revolution stars now / when you rise above your fear / and tear the walls around you down... (Steve Earle)

3. We don't need a revolution in the summertime / we don't need a revolution anytime... (Cosmic Rough Riders)

4. It takes a revolution to make a solution / too much confusion, so much frustration, eh!... (Bob Marley)

5. That time is right / to star thinkin' about a little... revolution! (Spacemen 3)

6. It's raining revolution / it's raining solutions... (Arrested Development)

7. You can kill the revolutionary / but you can't kill the revolution (Rage against the machine)

8. Know (grow show) / Pure Love/ Revolution just Evolution / this war zone is not a home / Grow and Show/ Pure Love / Revolution just Evolution (Earth, Wind & Fire)

9. ...number 9, number 9, number 9...

Máximo (El país, sábado 12/11/05)

2005-11-12T14:22:00.000+01:00

L'estranya atracció que produeix un diccionari

2005-11-11T13:58:00.000+01:00

Avui la meva amiga Verònica m'ha regalat el "Diccionario del Estudiante de la Real Academia Española". Fa unes setmanes el Carles em regalava un exemplar que no feia servir de l'"Oxford Spanish Dictionary". És curiós, ben curiós, l’estranya atracció que pot produir un diccionari. No us passa a vosaltres? Pàgines i més pàgines amb milers d’entrades, amb termes, mots, paraules que fem servir dia a dia i d’altres que encara no coneixem i que frissen per entrar a les nostres vides (potser exagero, no?). A vegades m'agrada agafar aquests "totxos" sense un rumb concret, sense buscar la definició d'una paraula desconeguda o d'un altra que em produeix dubtes, simplement m'agrada navegar entre els rius de tinta i descobrir termes que evoquin paisatges, imatges, sensacions, pensaments... Sense voler posar-me filosòfic crec que una vida sense paraules seria com una història buida, una d’aquelles històries sense interès. O potser seria com un llibre en blanc on tot estaria encara per escriure, per crear nous codis en total llibertat. Bé, gràcies amics per aquests dos obsequis.

suposo que no cal dir qui és, no?

2005-11-09T13:20:00.000+01:00

El meu amic Carles m'ha dit que sóc un pedant i un snob pel comentari que titula aquest post realitzat fa uns dies quan parlava de Clovis, el nou projecte musical de Fino Oyonarte. I la pregunta és: qui és Fino Oyonarte? Durant 16 anys (1986-2002) va ser el baixista de Los Enemigos (suposo que no cal dir qui són, no?), a més d'haver estat productor de bandes com Los Planetas, Deltonos, Mercromina o Lagartija Nick... bla, bla, bla, bla... A més tafanejant per la web he trobat una llista dels seus àlbums preferits:

Lou Reed "Transformer" (1972)

Leño "En directo" (1981)

Neil Young "Harvest" (1970)

Syd Barret "The madcap laughs" (1970)

Sonic Youth "Daydream nation" (1988)

The Velvet Underground & Nico (1967)

The Beach Boys "Pet Sounds" (1966)

Elliot Smith "XO" (1988)

Yo la tengo "I can hear the heart beating as one" (2000)

Buzzcocks "Love bites" (1978)

Vale realmente la pena, de verdad

2005-11-06T14:39:00.000+01:00

Clovis "Respira" (Sinnamon, 2005)

Projecte de Fino Oyonarte (suposo que no cal dir qui és, no?) i Cristina Plaza amb les col·laboracions de Joaquín Pascual, Alfonso Pachés, Juan Ferrari, etc. Les tendències del pop independent dels '90 via Luna, Yo la tengo o Ivy (només per citar-ne algunes) en un dels que crec que és, en la meva modesta opinió, un dels millors treballs de pop facturat a Espanya aquest 2005. I no sé per quina raó avui també tinc ganes d'escoltar aquell fantàstic "... a lo bomba!" de Hank (Munster, 1996).

inq (Bcn).... (III)

2005-11-06T14:18:00.000+01:00

Ahir vam tornar de Bcn. La feina més dura ja està feta, ara només queda incloure les veus i alguns detalls no menys importants (teclats i steel guitar, entre d'altres coses)... segur que la feina més dura ja està feta? Bé, crec que al final tots podrem gaudir de 13 temes d'inq. Quan? segurament a finals d'any o ppis de 2006. Paciència!

inq (Bcn)... maqueta grande, disco grande (II)

2005-11-02T23:59:00.000+01:00

Ja portem 9 temes enregistrats... i estem força contents! Vinga, fins aviat!

inq (Bcn)... maqueta grande, disco grande

2005-10-31T19:27:00.000+01:00

Avui ha estat un dia de relax però estic massa cansat per explicar com va anar el dia d'ahir a l'estudi d'enregistrament. Només comentar que inq va deixar llestes les bases de Craving..., Angst... i Doomed. Demà al matí quan tots/es estareu dormint la ressaca de la castanyada, inq es tornarà a tancar a l'estudi del barri de Gràcia i als comandaments del jens (12twelve), del miquel o de l'alejandro seguirà enllestint el que serà el primer llarga durada del grup. Bona nit i sort a tothom!

millors álbums internacionals del 2005 (per ara)

2005-10-21T14:24:00.000+02:00

Ben aviat el manu començarà a demanar llistes del millor de l'any per a la revista... per no haver de córrer a última hora he començat a fer memòria dels millors álbums internacionals i per ara aquests són alguns d'ells (l'ordre és indiferent):

Eels "Blinking lights and other revelations" (Vagrant)

Kanye West "Late Registration" (Rock-a-fella/universal)

Spoon "Gimme fiction" (Matador)

The New Pornographers "Twin Cinema" (Matador)

Arizona Amp and Alternator "Arizona..." (Thrill Jockey)

Campbell Brothers "Can you feel it?" (Ropeadope/Naïve)

Deus "Pocket Revolution"

The Evens "the evens" (Dischord)

Subtle "A new white" (LexRecords)

Big Star "In space" (Rykodisc)

Neil Young "Prairie wind" (Reprise)

Rick Ocasek "Nexterday" (Sanctuary)

Sébastien Schuller "Happiness"

Cowboy Junkies "Early 21st Century Blues" (Latent Rec.)

mi último clásico

2005-10-05T18:45:00.000+02:00

The Shame Idols "I got time"

(Frontier, 1995)

inq around the world (2)

2005-09-24T13:31:00.000+02:00

El nostre fanarqueòleg més "chicharachero" entre runes maies a Mèxic... inq forever!

Lovely Rita

2005-09-23T13:58:00.000+02:00

Sembla ser que l'encantadora Rita ja té un lloc on estacionar, no entèn de parquimetres i és completament lliure per moure's per Texas, Lousiana i Nova Orleans ... fent memòria d'altres referències musicals, cal recordar Neil Young cantant "You are like a hurricane / There's calm in your eye / And I'm gettin' blown away / To somewhere safer / where the feeling stays / I want to love you but / I'm getting blown away". Com es forma un huracà?

1130 caràcters

2005-09-23T11:39:00.000+02:00

Voltant pels racons del misteri que la nit transforma vaig retrobar una bona amiga, somiadora més que poeta. Un ésser gens gregari. Uns dies més tard he recordat que la meva amiga simplement arribava a les nostres cites, sense que es pugui dir que tingués hora fixa. Igual que les aus amb l’arribada de la primavera. Malgrat aquest inconvenient i la pèrdua de temps que a mi em suposava el seu retard, les nostres trobades sovint em produïen el mateix efecte que les herbes remeieres. Les nostres xerrades començaven amb torbació, per continuar amb entusiasme i acabaven aclaparant-nos en un remolí de paraules i emocions difícilment descriptibles. Segons el seu parer jo era un home de poques però captivadores paraules i m’identificava amb el tipus de persona quan escoltava normalment titil·lava “Aaaah” amb els llavis tancats. Fet que en ocasions li havia fet pensar que no estava per la conversa i que es trobava davant d’un autòmat. Tot el contrari d’ella que amb el temps vaig descobrir que era una autèntica addicta a les paraules i una veritable pleonasta. I tot d’una recordo que no recordo cap de les nostres converses.

370 caràcters

2005-09-22T18:55:00.000+02:00

De sobte em sorprenc mostrant indiferència enfront les ingents pèrdues i l’escassetat de respostes que m’ofereix tot el que m’envolta. Una idea llunyana a la realitat però que alguns cops sobresurt de la massa gris que pobla el meu limitat cervell humà. En moments com aquest prefereixo recordar les paraules del poeta: “Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida”.

inq al MMVV (i 2)

2005-09-22T13:27:00.000+02:00

Després del concert al MMVV vaig conèixer un noi que ens havia estat fent fotos. Me n'ha enviat dues i he pensat que estaria bé compartir aquesta amb vosaltres. Gràcies Carlos! fins a la pròxima i sort amb el TreskiProject!

singin'

2005-09-21T13:45:00.000+02:00

Don't worry about a thing 'Cause ev'ry little thing gonna be alright

470 caràcters

2005-09-20T13:58:00.000+02:00

Aprofitant els darrers raigs de sol d’un matí d’estiu que ja s’adorm, cansat i encara excitat després d’haver actuat la nit anterior a Tarragona, observo absort en els meus pensaments les petites bombolles d’inspiració d’una beguda gasosa alhora que el Carles presenta The Saddest Chord al reproductor d’mp3. Possiblement és una de les cançons més inspirades que ha fet i penso que si morís demà agonitzaria sentint no haver participat en aquesta aventura anomenada inq.

815 caràcters

2005-09-19T15:40:00.000+02:00

En l'intent de deconstruir el collage de peces desbaratades que és la meva vida recordo que hi ha coses bones i d'altres de no tan bones. Tot d'una penso, mentre escolto l'extrema calidesa de Nick Cave, donar un gir a certes situacions, començar a ser una mica més anticonformista trencant l'equilibri entre les zones clares i obscures del retrat que fa gairebé 33 anys estic dibuixant. I mentre tinc massa temps per pensar segueixo esperant el meu torn a les llistes de substituts del departament d'ensenyament, el meu passi a una classe de trenta alumnes dispostas a fer-me la vida impossible ensems intento per tots els mitjans i carregat d'una infinita paciència anar més enllà del simple fet de vessar els meus coneixements en gots més petits que només es plantegen les preguntes que jo ja sé respondre.

Reus i les festes de Misericòrdia

2005-09-18T14:56:00.000+02:00

A Reus, ciutat on visc o millor dit menjo, cago i dormo, acomiaden l’estiu amb les festes de Misericòrdia i com cada final d’estiu, o millor dit com a qualsevol de les festes majors de la ciutat, molts dels seus ciutadans i ciutadanes ens hem de buscar la vida en altres ciutats al no trobar les nostres inquietuds culturals, principalment musicals, satisfetes. I com és habitual tornarem a visitar les celebracions de Santa Tecla a Tarragona o potser anirem més lluny i ens aproparem a la Mercè de Barcelona i, de nou saludarem a tota una sèrie de reusencs i reusenques que com nosaltres no troben al·licients a la seva pròpia ciutat. Una ciutat amb un govern d’esquerres però amb una limitada visió de futur pel que fa als temes de cultura, malgrat que sovint s’omplin la boca amb paraules i discursos de poca utilitat pràctica. I és que sovint, massa sovint, viure a Reus és com estar davant d’un televisor. No d’un televisor que t’obre portes al món, sinó un televisor que no rep cap tipus de senyal.