Que el públic comprengui o no, l'artista no ha de cedir en res (Julio González)

jueves, septiembre 01, 2005

Si pogués anomenar tot això pel seu nom (I)

1.- L'any 1996 una sèrie d'organitzacions internacionls, entre elles l'UNICEF, aprovà el Codi de Conducta contra el turisme sexual infantil i... us podeu creure que a dia d'avui no hi ha cap empresa espanyola que l'hagi signat? Una vergonya, no?
Més informació a www.nohayexcusas.org
2.- Els darrers dies tota la informació que hem rebut a través dels mitjans ha estat centrada en els efectes de l'huracà Katrina al bressol del jazz, alhora que s'ha parlat molt de canvi climàtic i també de solidaritats internacionals. Però, hi ha un tema que any rere any aconsegueix escapar de la nostra atenció. Serà perquè no interessa informar? Sabieu que les vendes d'armes a països en desenvolupament van créixer un 44% durant el 2004! Els principals venedors són els EEUU (aquest país que no ha estat capaç de gestionar una crisi huracanada però que controla un 33,5% dels contractes mundials) i Rússia, un país amb un important dèficit democràtic entre d'altres coses. Bé, millor no parlar de democràcia als EEUU! Ah! però els europeus tampoc se'n salven! Y la llista l'encapçalen el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia. I....? quin són els principals països que compren aquests estris per fer mal? la Índia, l'Aràbia Saudita i la Xina... mmm... que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

 
Free Site Counters
Free Site Counters