Que el públic comprengui o no, l'artista no ha de cedir en res (Julio González)

domingo, septiembre 18, 2005

Reus i les festes de Misericòrdia

A Reus, ciutat on visc o millor dit menjo, cago i dormo, acomiaden l’estiu amb les festes de Misericòrdia i com cada final d’estiu, o millor dit com a qualsevol de les festes majors de la ciutat, molts dels seus ciutadans i ciutadanes ens hem de buscar la vida en altres ciutats al no trobar les nostres inquietuds culturals, principalment musicals, satisfetes. I com és habitual tornarem a visitar les celebracions de Santa Tecla a Tarragona o potser anirem més lluny i ens aproparem a la Mercè de Barcelona i, de nou saludarem a tota una sèrie de reusencs i reusenques que com nosaltres no troben al·licients a la seva pròpia ciutat. Una ciutat amb un govern d’esquerres però amb una limitada visió de futur pel que fa als temes de cultura, malgrat que sovint s’omplin la boca amb paraules i discursos de poca utilitat pràctica. I és que sovint, massa sovint, viure a Reus és com estar davant d’un televisor. No d’un televisor que t’obre portes al món, sinó un televisor que no rep cap tipus de senyal.

1 Comments:

Blogger Banessa Pellisa said...

La meva imatge de la ciutat, tan ficticia com la de qualsevol, s'alimenta del passat proper i llunyà, de la història personal i la col.lectiva. Entenc que fora de ser un estímul és una font de frustració constant.

Et passa a tu? jo a cops em sento responsable d'això que expliques. al cap i a la fi, jo que sóc una mica exiliada, he fugit de la ciutat enlloc de quedar-m'hi i ajudar-la a créixer. Tot a Reus està en decadència, fins i tot el comerç, que ja és més del que ningú mai s'hauria imaginat.

11:13 p. m.

 

Publicar un comentario

<< Home

 
Free Site Counters
Free Site Counters