470 caràcters

Aprofitant els darrers raigs de sol d’un matí d’estiu que ja s’adorm, cansat i encara excitat després d’haver actuat la nit anterior a Tarragona, observo absort en els meus pensaments les petites bombolles d’inspiració d’una beguda gasosa alhora que el Carles presenta The Saddest Chord al reproductor d’mp3. Possiblement és una de les cançons més inspirades que ha fet i penso que si morís demà agonitzaria sentint no haver participat en aquesta aventura anomenada inq.