Que el públic comprengui o no, l'artista no ha de cedir en res (Julio González)

martes, marzo 28, 2006

nou mapa forestal mundial


Els boscos de la Terra perden cada any el doble de la superfície de Catalunya (73.000 km2). Menys d'un 10% de les àrees terrestres del món són paisatges forestals intactes. Aquesta destruccció es produeix sobretot en boscos verges situats a Llatinoamèrica i a l'Àfrica tropical, mentre que a Europa i a la Xina es produeix un procés de repoblació forestal. Realment encara és una situació massa preocupant i que no crec que vagi a milorar a curt plaç. Greenpeace ha fet públic, coincidint amb la vuitena Conferència de l'ONU sobre Diversitat Biològica, un nou i actualitzat mapa forestal mundial. Val la pena fer-li una ullada i reflexionar... "Los bosques se reducen más y más, la madera mengua, ¿qué podemos hacer? Oh, el día que deje de haber bosques, seguro que podremos quemar libros hasta que vuelvan a crecer otros nuevos" (Georg Christoph Lichtenberg, segona meitat del s. XVIII)

lunes, marzo 13, 2006

3 novetats mooolt recomanables + un suggeriment per al mes de juny

Comencem amb les postres! Algú va escriure el següent sobre el directe de tv on the radio: "A menudo la costumbre echa a perder nuestra percepción sobre lo novedoso y más de una vez nos gustaría poder ver, oír y sentir todo de nuevo, cómo si volviéramos a nacer. Por suerte, esta sensación de “la primera vez que” fue la que se pudo llegar a tener después de la primera visita de TV On The Radio a Barcelona. Después de facturar uno de los mejores discos del año, Desperate youth, blood thirsty babes, el trío de Brooklyn, ahora convertido en quinteto, supo transmitir toda la energía de su primer trabajo al minoritario público congregado en Razzmatazz 3. Cualquiera es capaz de hacer ruido pero para tocar con intensidad hace falta algo más que electricidad. TV On The Radio tienen la lección bien aprendida ya que han sabido crear una perfecta y, a veces, caótica unión entre el rock y toda una serie de estilos que a todos nos son familiares. Claro está, alejándose de los clichés al uso. Sobre el escenario desprendieron un magnetismo que se balanceaba entre estar ante una banda arty o ante el último reducto del punk, ya sea por la espiritualidad a la hora de cantar de Tunde Adehimpe, las sudorosas maneras del guitarra David Andrew Sitek o la serenidad de Kyp Malone ante la guitarra y el micro. A destacar, la sección rítmica, las guitarras centrífugas y un sonido carnoso propio del rock y alejado, para bien o para mal, de todos los juegos de ritmos pregrabados y samples que dan brillo a su debut discográfico. Los mejores momentos del concierto (dreams, staring at the sun, bomb yourself o ambulance) llegaron con fluidez, desprendiéndose de la mayor parte de su repertorio sin prisas, cocinándolo a fuego lento ante un público receptivo y con ganas de divertirse ya sea a ritmo de gospel o de postpunk" (Go Mag, novembre 2004).
Per una altra banda, pel 21 d'abril estava prevista la publicació de Return to Cookie Mountain (4AD), segon disc de la banda però (sempre hi ha un però) el disc no veurà la llum fins al juny. Alguns ja hem pogut gaudir dels 11 temes nous i estem encantats pel que serà una de les bombes musicals d'aquest any. Si ho dubteu ja veureu com sonen l'explosiva Playhouses, o altres temes com Province, Snakes + Martyrs, Let the devil in o Dirty Whirlwind. Paciència que només queden 3 mesos...jejejeje

"Con ecos a Josh Rouse, Wilco o John Vanderslice, las doce canciones de Jason Collett van más allá de la simple revisión del mejor indie pop facturado en las últimas décadas a la vez que recuerdan ligeramente el country-rock de The Byrds o de la Creedence Clearwater Revival" (Go Mag, abril '06)

Adeu als mariachis i donem la benvinguda als Calexico més propers al pop/rock sense deixar de ser ells mateixos ni oblidant certs sons fronterers i anímics. Increibles quan descarreguen amb Deep down, Cruel, Letter to Bowie Knife o All systems red (la millor de totes!). Ah! no us perdeu l'entrevista a John Convertino al número d'abril de Go-Mag!!!

The Spinto Band: "Reconozcámoslo, Nice and nicely done no presenta nada nuevo bajo el sol pero es un excelente muestrario de indie rock de guitarras con ecos a los noventa. Ignorarlos sería un error"
(Go-Mag, abril '06)


jueves, marzo 09, 2006

El dia que vaig xerrar amb en John Convertino (I)


"Hi, Mr. Convertino?... I'm Jordi from Go Mag Barcelona..." qui vulgui saber més coses haurà de comprar el Go del mes d'abril. Per a tots aquells que van patir el meu nerviosisme abans de l'entrevista telefònica els hi dic: prova superada! En John va entendre totes les meves preguntes, van petar la xerrada i inclús el vaig fer riure en un parell d'ocasions. Suposo que no era pel meu anglès... només començar l'entrevista ja havia deixat anar allò de: "congratulations for your new album (Garden Ruin) and excuse me for my bad, bad, bad english".
PD: Banessa: tenies raó! era capaç de fer-ho! Gràcies igualment

 
Free Site Counters
Free Site Counters