El dia d'avui en 4 discos (o ja sóc un HH)

8 del matí: sona el despertador i després d'una dutxa surto de casa, sense esmorzar, en direcció a la meva oficina de Caixa de Catalunya. No hi ha res com un clàssic per a relaxar els primers minuts del dia.

10 de matí: pujo de nou al cotxe, sona el primer treball d'inq. No hi ha res com un altre clàssic [sí!, he dit un clàssic!] per a guanyar confiança, abandonar els nervis i sentir-se segur. Deixo enrera Reus per dirigir-me a Tarragona city. En concret a l'oficina de Caixa de Terrassa que hi ha a la Rambla Nova. Per quina raó hi vaig? Estic a punt de firmar la Hipoteca... el notari ens espera. Finalment sóc jo el que l'ha d'esperar gairebé una hora. Amb tot el que cobra no és ni puntual a la cita!!!


és migdia: ja dinat, toca fer feina. El colonialisme i la crisi espanyola de finals del XIX ocupen tota la meva atenció. Per a concentrar-me escolto aquest disc i també la darrera obra de Bill Callahan.

ja són les 7 de la tarda: faig una visita fugaç i solitària al meu nou pis. Que divertit que és passejar per un bloc de 60 portes quan l'edifici encara està completament buit!. Una visita per comprovar certs aspectes del piset i que també serveix per alimentar la curiositat, entrant i sortint en total llibertat de qualsevol lloc. Tot s'ha de dir, també feia una mica de por. I no sé per quina raó m'ha donat per xiular el tema principal d'about a boy.

Finalitza el dia però, realment, encara no ha acabat i malgrat que avui ja hi han hagut suficients sorpreses mai se sap el que puc esperar d'aquesta nit.

B de Banessa o G de Galleta?

fa molt que no ens veiem i avui, per fí, he quedat amb ella

Efemérides

Mañana hará 1942 años que Nerón atribuyó a los cristianos un incendio que debastó la ciudad de Roma, también hará 396 desde la muerte de Caravaggio, 70 del alzamiento militar de Franco contra la República establecida democráticamente en España o 47 desde que Federico Martín Bahamontes se proclamara vencedor del Tour de Francia... pero el día de mañana también será recordado por otras muchas cosas, más pequeñas pero no por eso insignificantes para la historia. Mañana más...

per cert...

1. els dos últims dies han estat un infern, una puta merda (parlant clar)

2. el proper dimarts, per fí, veuré per dins el meu nou pis

3. segueixo treballant amb vells i nous projectes. En canvi, altres tenen els dies...

4. Què escolto ara mateix?

el triple CD de Prince "Emancipation" [NPG Records, 1996]. Què bo que és el geni de Minneapolis!

5. darrera lectura:

Fussell, Paul (2003): "Tiempo de Guerra. Conciencia y conducta en la Segunda Guerra Mundial" Turner ed., 400 pàgs.

La veritat és que no m'he trencat massa el cap pensant en cançonetes per, com faran els xinesos, enviar a l'espai exterior però de sobte recordo unes quantes que parlen de planetes, forats negres, estrelles, meteorits, hiperespai o del que els hi dongui la gana...

1. FLAMING LIPS "I like to masturbate and think of outer space" [actualment titulada "It Overtakes Me" i inclosa a At war with the mystics, Warner, 2006]

2. SUN RA "Celstial Road" [extret de Strange Celestial Road, Rounder, 1980]

3. SLY & THE FAMILY STONE "Spaced Cowboy" [extret de There's a riot goin'on, EPIC, 1971]

4. THE BYRDS "Mr. Spaceman" [extret de Fifth dimension, Columbia, 1966]

5. DAVID BOWE "Space Oddity" [extret de Space Oddity, Virgin, 1972]

inq

¿vacas locas?

"Los subsidios de la Unión Europea a sus agricultores representan más de cinco veces el total de su ayuda al desarrollo. Una vaca europea recibe dos dólares al día de subsídio, es decir, el mismo dinero del que dispone un 40 por ciento de la población mundial"

[Manuel Castells]

And the winner is...

La Llarga Marxa (musical)

El primer satèl·lit espacial de la Xina, llançat el 1970 pel coet Long March, va orbitar al voltant de la Terra reproduint l’himne de la Revolució Cultural xinesa "L'Est és Roig". Què caxondo que era en Mao! [en la imatge el veiem enregistrant la cançó de torn als estudis Abbey Load] S'escoltaria a Washington? i a Moscou? Ja us podeu imaginar el festival, no? Els organitzadors de Benicàssim, Monegros, Primavera Sound o Azkena Rock ja poden prendre nota. Això si que és space “rock” o cosmic music! Què n’aprenguin els Flaming Lips, Galaxie 500, The Byrds, Spacemen 3, the Grateful Dead, Sun Ra, Luna o Codeine!

Ara, la relació del govern de Beijing amb la música i l’espai va més enllà i ha demanat la col·laboració de milions d’habitants xinesos per escollir una llista de 30 temes musicals que una primera i propera expedició xinesa a la lluna durà amb ella. Per fi, un fil musical planetari, la banda sonora a temps real de les nostres vides! Les nostres o les seves? Què opinarà en Billy Bragg d'aquesta iniciativa? Per sort o desgràcia, les cançons seleccionades sortiran de 150 temes escollits prèviament per una comissió del govern xinès on podem trobar música ètnica, pop, òpera i bandes sonores. Tot Made in Xina.
Encara m’he de pensar la meva llista particular de 30 cançons per enviar a l’espai però crec tenir clar que inclouria, entre d’altres, el “Three little birds” de Bob Marley, “Train in vain” de The Clash o “Words of love” de Buddy Holly.

Faig una crida al Consell de Savis per proposar temes i confeccionar una llista ben mona! Ja sabeu, s’accepten propostes!!!

NEVAH

Avui hi ha hagut la primera reunió estiuenca de l'equip NEVAH, és a dir, lo Manel i jo, i sembla ser que la propera temporada tornarem amb més força, amb la família ampliada i si pot ser amb algú que ens esponsoritzi. Temps al temps...

Avui...

...m'he deixat caure per Bcn en un nou viatge llampec [ja queda assolit un dels objectius d'aquest estiu malgrat que espero anar-hi un parell de cops més]. Al tren d'anada he rellegit unes seixanta pàgines de "Cultura e imperialismo" d'Edward W. Said, he esmorzat en un bar prop del carrer Tallers, he tafanejat tendes [de música, clar], he passat per Go mag [amb el que això comporta], he fet un cafè amb el Manu, he passat pels estudis on inq va enregistrar "Angst under the red light" [Llàstima que a les 12,20 encara no hi havia ningú! aiiiii... aquesta gent del món de l'espectacle fa vida nocturna] i per alguna raó, abans de l'hora de dinar, he tornat a agafar el tren per tornar a Reus city.

Informació per a un, dos o com a màxim tres interessats: de tornada viatjava amb Frank Black, Aberfeldy, Paul Weller, Gepe Gepinto, Beef, Robert Pollard, Havalina Blu i La Cultural Solynieve. D'aqui uns posts us comentaré si són, o no, bons companys de viatge... només dir, per acabar, que "From a compound eye" de Robert Pollard [suposo que ja sabeu qui és, no? Algún dia penjaré un especial GbV] no decepciona gens.