No hi haurà "solució final"

La gent que es va espantar o a la que li vaig fer por al proposar una "solució final" per així d'aquesta manera aconseguir una plaça de substitut de secundària pot estar tranquil·la, per ara. Avui, per fí m'han cridat i he començat una breu substitució a Vilaseca.

No será peor de lo que era, no... seguro que es mejor

¡33!

inq (Bcn).... (V)

Ja s’han inclòs teclats en 3 temes d’un àlbum que encara no té títol. He d’agrair al Miquel Vilella la seva col·laboració desinteressada tocant el piano i també en altres feines que ha realitzat amb el Carles. El proper dimecres, el Rafa inclourà una steelguitar. El Carles i jo vam escoltar la seva aportació i les seves idees sobre el tema i el resultat era molt bo. Més endavant quedarà afegir un quartet de cordes i segurament mesclarem durant les vacances de Nadal.

I

La notícia corre com el ble encès d’un coet fins que en un instant fugaç explota entre nosaltres. Tot es mou frenèticament, sense perspectives certes, i enmig de l’estupor, sempre passa alguna cosa més.

Sóc egoista?

Sí, sóc egoista. I ser egoista no m'obre les portes de cap club exclusiu. Sóc egoista i alguna cosa més si entenc l'egoisme com la capacitat humana que tots tenim per defensar els nostres propis interessos, atenent unicament l'interès propi inclús en dany d'altri. I no penso fer mal a ningú però he arribat a dessitjar-ho i això és pecat, no?. Bé, si vaig a l'infern seguiré sent egoista per diverses raons que ni el propi Lucifer entendria. Sóc d'un egoisme feroç consultant setmana darrera setmana les llistes de substitucions d'ensenyament i espero que algun professor de secundària agafi la baixa per malaltia, accident o per qualsevol altre raó. Faig bromes sobre aplicar una "solució final" però tranquils que només són bromes (per ara). Dessitjo que arribi el fred i amb ell els refredats i, ja posats també podria arribar la grip del pollastre encara que amb la sort que tinc seria el primer en caure mort. Però inclús així seria egoista emportant-me amb mí una part de l'epidèmia i no voler-la compartir filantròpicament amb la resta de la humanitat. Sóc egoista perquè crec en l'estatut català i en conseqüència hi ha milions de persones en aquest país que creuen en la meva insolidaritat. Definitivament, per aquestes i moltes altres raons, sóc un vil egoista.

Un bon descobriment des de NYC

Jeffrey & Jack Lewis “City & eastern songs” (Rough Trade)

El neoyorquino Jeffrey Lewis, ilustrador de los álbumes de the Modly Peaches y también de los de cosecha propia, se acompaña de nuevo de su hermano Jack en un tercer trabajo cargado de canciones cotidianas con un punto autobiográfico y mucho sentido del humor bajo el manto de lo que la prensa musical ha llamado anti-folk. Al compás de las mareas musicales de Daniel Jhonston, Beat Happening, The Cramps, Dinosaur Jr., Modest Mouse, Jonathan Richman o Adam Green la propuesta musical de Jeffrey & Jack Lewis se presenta atrevida y novedosa gracias a un punto de frescura que se mantiene en todo el disco. ¿Y cómo lo consiguen? Disfrazando al mínimo las 12 canciones del álbum. Siendo intimista, cálido y tierno en “Don’t be upset”, “Williamsburg Will Oldham Horror” o “New old friends”, agresivo y punk en “Something good”, “Time machine” o “They always know”. Una grata sorpresa a estas alturas del año. Un músico al que no me apetece perder la pista porque cuando me obsesiono por algo me es difícil dejarlo de lado ya que solo el instinto nos puede guiar en lo que realmente es agradable, divertido y gustoso para los oídos.

inq (Bcn).... (IV)

Tot comença a prendre cos, l'artefacte està gairebé enllestit i l'ona expansiva d'inq ben aviat es farà notar...

2273 caràcters o la nova teoria de l'evolució humana

Dissabte, veient el Madrid-Barça vaig rebre una classe magistral sobre l’origen de l’home. A més d’una gran satisfacció pel resultat final. La ponent, una merengue d’uns 60 anys, afirmava que els negres venen del mono però els blancs no. Però què ens portà fins a aquesta declaració? L’afirmació començava a prendre cos després del gol d’Eto’o: “Que cara de mono que tiene el negro” asserevà ella. La meva resposta va ser el silenci, en part per respecte a una senyora gran que d’una forma o un altre ha acabat lligada familiarment a mi. Però en pocs minuts l’afirmació es repetí amb Ronaldinho, Roberto Carlos, Ronaldo o qualsevol altre jugador que no fos blanc de pell. I el més curiós de tot és que el seu fill, més jove que jo, li seguia el joc. Bé, en la seva defensa s’ha de dir que com a mínim no era una afirmació partidista i només en contra dels jugadors blaugrana. Aleshores, cada cop més molest i després d’una de les seves bombes incendiàries se’m va ocórrer dir: “Todos tenemos cara de mono. Usted, yo, Eto’o...”. La bomba ja estava camí d’Hiroshima. Dissimuladament i intentant no ferir la sensibilitat d’aquests il·lustrats, vaig exposar de forma planera que ja a la segona meitat del segle XIX un senyor anomenat Charles Darwin havia demostrat que l’home prové del mono, tant els homes blancs com els negres. Però.... no! Des del seu púlpit, les insignes veus van seguir defensant un discurs racista i xenòfob més propi d’altres èpoques i de cervells no desenvolupats. Per sort o desgràcia, suposo que per les meves poques ganes de seguir una conversa que no ens portaria enlloc, la cosa no va anar a més però em vaig quedar amb la curiositat de saber d’on, segons ells, provenia l’home blanc. Tot això, mentre el Barça golejava al Madrid, mentre una part d’Espanya celebrava els trenta anys de la mort de Franco i un altre encara enyorava el dictador.
PD: La nit seguí en companyia del Moi (el fanarqueòleg d’inq i membre en actiu de My bloody tuperware) veient l’increïble concert que 12twelve descarregaven sobre l’escenari de la sala Zero de Tarragona. Per cert, el seu nou treball, amb l’Steve Albini a la taula de so, estarà al mercat el proper mes de febrer i té tots els números per ser un dels millors àlbums del 2006. Recordeu les meves paraules!

B: "escriu J, escriu" o 2734 caràcters

Amb el fred he retrobat l’abric i amb ell tota una sèrie de documents oblidats i enforfollats a les butxaques durant prop d’un any. Una cel·lulosa col·lecció de moments: bitllets de tren a Barcelona, bitllets de metro i la corresponent guia de la xarxa, prospectes de medicaments per evitar refredats i processos infecciosos de boca i faringe, l’adreça d’Iguapop escrita en un paper reutilitzat un matí a la redacció del MondoSonoro, el telèfon de Raquel, la tarja del forn Domingo de Riudoms on fan les millors coques en recapte que he tastat mai, tríptics anunciant concerts familiars, contrainformació sobre la Constitució Europea, propaganda de la sala Razzmatazz i diversos posts sense sentit actual. Els he estat tafanejant mentre feia un cafè amb mon germà, llegint el diari i mirant el mar cambrilenc, mediterrani sens dubte, després d’haver conduit el seu nou A4. Durant el trajecte a la costa ens han sobrevolat una dotzena d’helicòpters militars, d’aquells que els vietnamites i els iraquians abatien als seus respectius països en èpoques diferents però contra un mateix enemic. Crec que encara no estem en guerra. Bé, què entenem per guerra? Hi ha tota una sèrie de conflictes quotidians que m’afecten tant a mi com a un pagès guatemalenc resident a Chin-Tiul, a un music de Malmö, un guia turístic de Tunísia o un taxista de La Habana. Cadascú amb la seva pròpia guerra diària per sobreviure en un medi: la Terra. Millor dit: la Terra i l'ésser (in)humà en societat. Imagineu, com cantava Lennon, imagineu que la Terra i els seus continents fossin com un arxipèlag on cadascú de nosaltres assumís la seva pròpia identitat com una relació, obrint-se a l’altre sense témer el perill d’una dissolució que només alguns, erròniament, veuen. De fet, quan es tracta de veure tots som a la nostra manera observadors minuciosos del món, aplicats a registrar i transmetre la nostra imatge i també la de l’altre, d’allò que ens és propi i d’allò que ens és aliè i sempre desconegut i estrany encara que es tracti del nostre propi ser.
Avui hi ha un duel de titans entre el Barça i el Madrid que centrarà l’atenció d’una petita part del món, d’una gran majoria de seguidors, actius i passius, del futbol. Un esport que, i no diré res de nou, apassiona pel simple fet que una sèrie de mal pagats jugadors es disputen la tinença d’una pilota i intenten fer gol. Mal pagats perquè els seus sous són desorbitats per la feina que realitzada, sous allunyats de la realitat d’uns espectadors que cauen rendits a l’antiga màxima de pa i circ. Mentrestant des d’un dels set turons de Roma observarem el pas del temps, la fragilitat planetària i la mort. Això sí, després de veure el partit. Per cert, la meva porra és de 0-3.

Distinto, de JRJ

Sempre és millor una opinió pròpia que una forana, un escrit original que un d'estrany però a vegades ens veiem atrets pel joc de paraules i idees d'un altre. En aquesta ocasió, Juan Ramón Jiménez.

Distinto

_

Lo querían matar

los iguales,

porque era distinto.

_

Si veis un pájaro distinto,

tirádlo;

si veis un monte distinto,

caedlo;

si veis un camino distinto,

cortadlo;

si veis una rosa distinta,

deshojadla;

si veis un río distinto,

matadlo.

_

¿Y el sol y la luna

dando en lo distinto?

_

Altura, olor, largor, frescura, cantar, vivir

distinto

de lo distinto;

lo que seas, que eres

distinto

(monte, camino, rosa, río, pájaro, hombre):

si te descubren los iguales,

huye a mí,

ven a mi ser, mi frente, mi corazón distintos.

_

De Una colina meridiana (1942-1950)

Una mala portada la té qualsevol

Qui no ha comprat un disc per la portada? Qui no ha deixat de banda un disc per una mala portada? Qui no ha descobert un gran álbum darrera d'una birria de portada? Qui no s'ha cagat en tot i tothom després de comprar un disc amb una mala portada d'un dels seus grups favorits? Qui...? Bé, pitchfork n'ha fet una tria i aquestes són algunes d'elles:

Per sort, no s'han mirat les portades del pop/rock espanyol ni les del ric folklore del país... però això, ja és una altra història.

inq around the world (3)

Aquest cop inq viatja a La Habana. Gràcies als tres amics que es van distreure a dibuixar i pintar les lletres. La imatge del Che no us evoca canvis? revolució? Bé... aquestes són algunes lletres sobre revolució al món de la música. Segur que n'hi ha més, però...

...

1. You say you want a revolution / well, you now / we all want to change the world... (Beatles)

2. The revolution stars now / when you rise above your fear / and tear the walls around you down... (Steve Earle)

3. We don't need a revolution in the summertime / we don't need a revolution anytime... (Cosmic Rough Riders)

4. It takes a revolution to make a solution / too much confusion, so much frustration, eh!... (Bob Marley)

5. That time is right / to star thinkin' about a little... revolution! (Spacemen 3)

6. It's raining revolution / it's raining solutions... (Arrested Development)

7. You can kill the revolutionary / but you can't kill the revolution (Rage against the machine)

8. Know (grow show) / Pure Love/ Revolution just Evolution / this war zone is not a home / Grow and Show/ Pure Love / Revolution just Evolution (Earth, Wind & Fire)

9. ...number 9, number 9, number 9...

Máximo (El país, sábado 12/11/05)

L'estranya atracció que produeix un diccionari

Avui la meva amiga Verònica m'ha regalat el "Diccionario del Estudiante de la Real Academia Española". Fa unes setmanes el Carles em regalava un exemplar que no feia servir de l'"Oxford Spanish Dictionary". És curiós, ben curiós, l’estranya atracció que pot produir un diccionari. No us passa a vosaltres? Pàgines i més pàgines amb milers d’entrades, amb termes, mots, paraules que fem servir dia a dia i d’altres que encara no coneixem i que frissen per entrar a les nostres vides (potser exagero, no?). A vegades m'agrada agafar aquests "totxos" sense un rumb concret, sense buscar la definició d'una paraula desconeguda o d'un altra que em produeix dubtes, simplement m'agrada navegar entre els rius de tinta i descobrir termes que evoquin paisatges, imatges, sensacions, pensaments... Sense voler posar-me filosòfic crec que una vida sense paraules seria com una història buida, una d’aquelles històries sense interès. O potser seria com un llibre en blanc on tot estaria encara per escriure, per crear nous codis en total llibertat. Bé, gràcies amics per aquests dos obsequis.

suposo que no cal dir qui és, no?

El meu amic Carles m'ha dit que sóc un pedant i un snob pel comentari que titula aquest post realitzat fa uns dies quan parlava de Clovis, el nou projecte musical de Fino Oyonarte. I la pregunta és: qui és Fino Oyonarte? Durant 16 anys (1986-2002) va ser el baixista de Los Enemigos (suposo que no cal dir qui són, no?), a més d'haver estat productor de bandes com Los Planetas, Deltonos, Mercromina o Lagartija Nick... bla, bla, bla, bla... A més tafanejant per la web he trobat una llista dels seus àlbums preferits:

Lou Reed "Transformer" (1972)

Leño "En directo" (1981)

Neil Young "Harvest" (1970)

Syd Barret "The madcap laughs" (1970)

Sonic Youth "Daydream nation" (1988)

The Velvet Underground & Nico (1967)

The Beach Boys "Pet Sounds" (1966)

Elliot Smith "XO" (1988)

Yo la tengo "I can hear the heart beating as one" (2000)

Buzzcocks "Love bites" (1978)

Vale realmente la pena, de verdad

Clovis "Respira" (Sinnamon, 2005)

Projecte de Fino Oyonarte (suposo que no cal dir qui és, no?) i Cristina Plaza amb les col·laboracions de Joaquín Pascual, Alfonso Pachés, Juan Ferrari, etc. Les tendències del pop independent dels '90 via Luna, Yo la tengo o Ivy (només per citar-ne algunes) en un dels que crec que és, en la meva modesta opinió, un dels millors treballs de pop facturat a Espanya aquest 2005. I no sé per quina raó avui també tinc ganes d'escoltar aquell fantàstic "... a lo bomba!" de Hank (Munster, 1996).

inq (Bcn).... (III)

Ahir vam tornar de Bcn. La feina més dura ja està feta, ara només queda incloure les veus i alguns detalls no menys importants (teclats i steel guitar, entre d'altres coses)... segur que la feina més dura ja està feta? Bé, crec que al final tots podrem gaudir de 13 temes d'inq. Quan? segurament a finals d'any o ppis de 2006. Paciència!

inq (Bcn)... maqueta grande, disco grande (II)

Ja portem 9 temes enregistrats... i estem força contents! Vinga, fins aviat!