inq around the world (2)

El nostre fanarqueòleg més "chicharachero" entre runes maies a Mèxic... inq forever!

Lovely Rita

Sembla ser que l'encantadora Rita ja té un lloc on estacionar, no entèn de parquimetres i és completament lliure per moure's per Texas, Lousiana i Nova Orleans ... fent memòria d'altres referències musicals, cal recordar Neil Young cantant "You are like a hurricane / There's calm in your eye / And I'm gettin' blown away / To somewhere safer / where the feeling stays / I want to love you but / I'm getting blown away". Com es forma un huracà?

1130 caràcters

Voltant pels racons del misteri que la nit transforma vaig retrobar una bona amiga, somiadora més que poeta. Un ésser gens gregari. Uns dies més tard he recordat que la meva amiga simplement arribava a les nostres cites, sense que es pugui dir que tingués hora fixa. Igual que les aus amb l’arribada de la primavera. Malgrat aquest inconvenient i la pèrdua de temps que a mi em suposava el seu retard, les nostres trobades sovint em produïen el mateix efecte que les herbes remeieres. Les nostres xerrades començaven amb torbació, per continuar amb entusiasme i acabaven aclaparant-nos en un remolí de paraules i emocions difícilment descriptibles. Segons el seu parer jo era un home de poques però captivadores paraules i m’identificava amb el tipus de persona quan escoltava normalment titil·lava “Aaaah” amb els llavis tancats. Fet que en ocasions li havia fet pensar que no estava per la conversa i que es trobava davant d’un autòmat. Tot el contrari d’ella que amb el temps vaig descobrir que era una autèntica addicta a les paraules i una veritable pleonasta. I tot d’una recordo que no recordo cap de les nostres converses.

370 caràcters

De sobte em sorprenc mostrant indiferència enfront les ingents pèrdues i l’escassetat de respostes que m’ofereix tot el que m’envolta. Una idea llunyana a la realitat però que alguns cops sobresurt de la massa gris que pobla el meu limitat cervell humà. En moments com aquest prefereixo recordar les paraules del poeta: “Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida”.

inq al MMVV (i 2)

Després del concert al MMVV vaig conèixer un noi que ens havia estat fent fotos. Me n'ha enviat dues i he pensat que estaria bé compartir aquesta amb vosaltres. Gràcies Carlos! fins a la pròxima i sort amb el TreskiProject!

singin'

Don't worry about a thing 'Cause ev'ry little thing gonna be alright

470 caràcters

Aprofitant els darrers raigs de sol d’un matí d’estiu que ja s’adorm, cansat i encara excitat després d’haver actuat la nit anterior a Tarragona, observo absort en els meus pensaments les petites bombolles d’inspiració d’una beguda gasosa alhora que el Carles presenta The Saddest Chord al reproductor d’mp3. Possiblement és una de les cançons més inspirades que ha fet i penso que si morís demà agonitzaria sentint no haver participat en aquesta aventura anomenada inq.

815 caràcters

En l'intent de deconstruir el collage de peces desbaratades que és la meva vida recordo que hi ha coses bones i d'altres de no tan bones. Tot d'una penso, mentre escolto l'extrema calidesa de Nick Cave, donar un gir a certes situacions, començar a ser una mica més anticonformista trencant l'equilibri entre les zones clares i obscures del retrat que fa gairebé 33 anys estic dibuixant. I mentre tinc massa temps per pensar segueixo esperant el meu torn a les llistes de substituts del departament d'ensenyament, el meu passi a una classe de trenta alumnes dispostas a fer-me la vida impossible ensems intento per tots els mitjans i carregat d'una infinita paciència anar més enllà del simple fet de vessar els meus coneixements en gots més petits que només es plantegen les preguntes que jo ja sé respondre.

Reus i les festes de Misericòrdia

A Reus, ciutat on visc o millor dit menjo, cago i dormo, acomiaden l’estiu amb les festes de Misericòrdia i com cada final d’estiu, o millor dit com a qualsevol de les festes majors de la ciutat, molts dels seus ciutadans i ciutadanes ens hem de buscar la vida en altres ciutats al no trobar les nostres inquietuds culturals, principalment musicals, satisfetes. I com és habitual tornarem a visitar les celebracions de Santa Tecla a Tarragona o potser anirem més lluny i ens aproparem a la Mercè de Barcelona i, de nou saludarem a tota una sèrie de reusencs i reusenques que com nosaltres no troben al·licients a la seva pròpia ciutat. Una ciutat amb un govern d’esquerres però amb una limitada visió de futur pel que fa als temes de cultura, malgrat que sovint s’omplin la boca amb paraules i discursos de poca utilitat pràctica. I és que sovint, massa sovint, viure a Reus és com estar davant d’un televisor. No d’un televisor que t’obre portes al món, sinó un televisor que no rep cap tipus de senyal.

inq al MMVV

Tot d’una he recordat que ahir vam tocar a Vic. També recordo que va ser un dia de carretera, un dia acceleradament tranquil, un dia semicontrolat pels nervis previs a un concert, un dia que l’energia del meu cos i la meva ment havien estat vigilades i censurades per un estrany pes que encadenava les meves accions. Però un cop damunt de l’escenari vaig vèncer aquest estat d’esclavatge anímic descobrint la grandesa de les meves petites i dèbils forces. Un gran concert.

631 caràcters

Un cop vaig conèixer un home afable i una mica maldestre que pertanyia a una classe de gent que ja no aixecava la veu enfront una injustícia encara que hi estigués totalment en contra. Amb els anys havia llaurat amb paciència, segons ell, una virtut: saber desaparèixer. Tot i que algunes de les seves amistats pensaven que estava tocat del bolet, ell amb certa ironia defensava la seva actitud observant que la solidaritat s’havia convertit en un discurs estètic sense conseqüències pràctiques. A més, custodiava el seu esquitx de bogeria afegint que en el moment que deien que algú està boig és perquè una mica boig ha d’estar.

Si pogués anomenar tot això pel seu nom (2)

El Consell Estatal de Control de la Contaminació de l'Índia ha ordenat el tancament de la central que Coca-Cola té a la localitat de Plachimida, a l'oest del país. Les comunitats locals d'aquesta zona i els grups ecologistes portaven mesos pressionant contra aquesta planta industrial a causa de la contaminació que genera en l'aigua i els cultius agrícoles d'arròs amb substàncies com el cadmi i el plom. La fàbrica s'inaugurà el 2001 i des del principi s'inicià un moviment de resistència en contra les empreses transnacionals que, com Coca-Cola, intenten robar a la població local els drets que tenen sobre l'aigua. A més, s'ha de tenir present les raons per les quals aquest tipus d'empreses prefereixen dur la seva producció a països del tercer món, països en desenvolupament en els que hi ha un alt dèficit democràtic i una important corrupció política de la que se'n beneficien un pocs.

El rai de la Medusa

El rai de la Medusa, Géricault (1819)

Delacroix relata d'aquesta manera com va reaccionar després de veure el quadre: "La impressió que em produí va ser tan forta que quan vaig sortir de l'estudi vaig començar a córrer, i vaig continuar corrent com un boig...". Un dels temes del Romanticisme va ser la representació d'allò sublim, entès com un sentiment de por i terror que sent l'home enfront un espectacle de particular intensitat emotiva com, per exemple, l'enfonsament de la fragata Medusa i el drama dels supervivents quan extenuats descobreixen a l'horitzó una nau, retroben esperança.

Cal dir que quan s'exposà l'obra per primer cop es va produir un gran escàndol pel cru realisme i l'estil revolucionari emprat, allunyat dels cànons acadèmics.

inq around the world (I)

Piràmides de Kheops, Kefren i Micerí (Gizeh), uns amics i inq

Hèrodot ja va explicar com el faraó obligava tot el poble a treballar per a ell en la construcció de les piràmides. Inq no demanarà res semblant als seus amics i coneguts però si viatgeu i voleu fer-vos una foto com aquesta serà molt ben rebuda en aquest modest blog.

Manu dice...

que laTeRegistration de KanyeWest es uno de los mejores discos del 2005! Por lo poco que he podido escuchar en www.kanyewest.com creo que no va equivocado. Atrévete y sumergete en su pàgina web! ....el ximi escuchando y recomendando rap y hip-hop? ahhhhhhhhhhhhhhhh viva De la soul! y también Built to Spill!

El primer quilòmetre

Avui, després d'un llarg, caribeny i esgotador estiu, carregat d'un esforç sobrenatural he reiniciat dues curses pendents (i no són les úniques): he tornat a estudiar per les opos, m'hi he posat amb els temes d'art, i he sortit a córrer (de casa meva fins a la carretera de Riudoms per a què us feu una idea els que viviu o coneixeu Reus)... no està malament, no? Bé, molt serà que no tingui forces per aguantar dues curses tan dures...

Més fotos!

No us vull atabalar amb una crònica profunda de les meves vacances a Cuba però després de veure la bona rebuda que ha tingut la foto del cotxe i les xancletes, vull compartir algunes fotos més amb tots vosaltres! Així podeu observar la plaça de la Catedral de l'Havana, una excursió pel Parque Nacional de los Mogotes prop de Viñales, la ciutat de Trinidad poc abans de caure un gran xafec tropical i una nova espècie de tauró localitzat a les platges de Cayo Jutía... interessant, no?

Ben aviat, com heu demanat alguns de vosaltres, hi haurà ximi merchandising! Tingueu paciència... temps al temps o com deien els romans... festina lente, no?

Us agrada el meu cotxe nou?

10 cançons, que no tenen gaire en comú, per al mes de setembre

1. The New Pornographers "Star Bodies" (2005)
2. Yo la tengo "Sunsquashed" (1992)
3. Serge Gainsbourg "Je suis venu te dire que je me'n vais" (1973)
4. The Mopeds "Scuba diving suit (the mermaid theory)" (1997)
5. Vincent Delerm "Natation synchronisée" (2004)
6. The Rapture "Out of the races and onto the tracks" (2001)
7. Bill Withers "Ain't no sunshine" (1971)
8. Smog "Cold blooded old times" (1999)
9. Benjamin Biolay "Hors la vie" (2003)
10. Spoon "They never got you" (2005)

la darrera novetat

The New Pornographers "Twin Cinema"

(Matador, 2005)

Aunque a menudo adoremos de un día para otro a nuevos totems del pop bajo una lluvia de mimosos adjetivos y adulaciones cercanas a la divinidad, muchas de las nuevas propuestas de la música actual no dejan de ser más que el hijo de la mañana cuando llega la noche fatigada. Otros en cambio, aportan disco tras disco, aunque repitan estructuras e ideas, algo nuevo y fresco. Pero esto es tan subjetivo como el gusto de cada uno de nosotros por algún estilo musical. En “Twin Cinema”, tercer disco de la banda canadiense que nos sorprendió a principios de siglo con “Mass Romantic” y consolidó su apuesta tres años después con “Electric Version”, ha desaparecido el factor sorpresa del pop nuevaolero del septeto liderado por Carl Newman pero sigue vigente el sobresalto que proporciona la forma de entender y iluminar los catorce temas de un álbum que posiblemente se encontrará en las listas de los mejores discos del 2005.
“Twin Cinema” reivindica por igual el pop y el rock con actitud entusiasta y sorprende gratamente no encontrar distinciones entre cada una de las voces del grupo, sin dar más importancia a unos que a otros, respetándose y tratándose todos los instrumentos por igual. Hay medios tiempos en la excelente, cruda y salvaje “The Jessica numbers”, en la creciente y estupenda “The bleeding heart show” o bajo la voz de Neko Case en “These are the fables” recordándonos felices temas pop facturados entre los años 60 y 70 del siglo XX. Incluso acompañando las extravagancias de un teclado insistente en “The bones of an idol”. Pero también hay guitarras eléctricas afiladas, urgencia y nervio en “Twin Cinema”, que por alguna extraña razón me recuerda vagamente a Built to Spill, en “Use it” o en el continuo dialogo vocal de “Star Bodies”. Ideas cercanas al glam en “Jackie, dressed in cobras” (¿tendrá algo que ver con el tema “Jackie” aparecido en su primer trabajo?) y en “Three or four” donde encontramos una interesante combinación vocal femenina. Hay guitarras acústicas en segundo plano pero en perfecto estado, baterías sólidas, teclados que surfean sobre las melodías o les dan nuevos aires que pueden llegar a recordar experimentos de la mano de Bryan Eno, y dos nuevas voces femeninas, las de Nora O’Connor y Kathryn Calder.

En poco más de 47 minutos The New Pornographers reivindican su forma de entender el pop, tocan con entusiasmo y excitación, divirtiéndose con su trabajo más ecléctico. Un disco en el que inspiración y bagaje van cogidos de la mano de forma magistral.

(Crítica publicada al número d'Octubre de la revista GoMag)

feia un vent huracanat... fa por, no?

Llibres interessants

Gogol, Nikolai (2004): Historias de San Petersburgo. Alianza editorial, Madrid.

L'obra reuneix cinc relats breus de Nikolai V. Gogol (1809-1852), cinc històries amb un fil conductor comú: l'acció succeeix a la capital de la Russia imperial. Molt recomanables, sobretot "El retrato". Moltes gràcies banessa per descobrir-me aquest autor i la seva obra... per cert, encara t'he de tornar el llibre! ups!

Smith, Martin (2003): John Coltrane: Jazz, racismo y resistencia. Ediciones de Intervención cultural / El Viejo Topo.

Per entendre molt més que la història del jazz... cal llegir aquest llibre de Martin Smith on mostra com dues revolucions caminaven agafades de la mà a diferents ritmes: per una banda el jazz revolucionava la música del segle XX, per l'altra els músics, i la comunitat afroamericana en general, lluitaven pels drets civils.




Pich i Mitjana, Josep (2003): Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904). Eumo editorial, Vic.

Una aproximació directa, detallada, oberta i sense preses de posició prèvies a l’obra i la vida de Valentí Almirall, un dels caps visibles del federalisme i del catalanisme a la segona meitat del segle XIX. Una obra fàcil de llegir i que ens aporta noves visions sobre un dels períodes més interessants de la nostra història. Alhora que se'ns plantegen preguntes i problemes no gaire llunyans dels actuals.

mi último clásico

The Mopeds "The hills are alive with the sound of mopeds"

(Vibrafon, 1997)

Si pogués anomenar tot això pel seu nom (I)

1.- L'any 1996 una sèrie d'organitzacions internacionls, entre elles l'UNICEF, aprovà el Codi de Conducta contra el turisme sexual infantil i... us podeu creure que a dia d'avui no hi ha cap empresa espanyola que l'hagi signat? Una vergonya, no?

Més informació a www.nohayexcusas.org

2.- Els darrers dies tota la informació que hem rebut a través dels mitjans ha estat centrada en els efectes de l'huracà Katrina al bressol del jazz, alhora que s'ha parlat molt de canvi climàtic i també de solidaritats internacionals. Però, hi ha un tema que any rere any aconsegueix escapar de la nostra atenció. Serà perquè no interessa informar? Sabieu que les vendes d'armes a països en desenvolupament van créixer un 44% durant el 2004! Els principals venedors són els EEUU (aquest país que no ha estat capaç de gestionar una crisi huracanada però que controla un 33,5% dels contractes mundials) i Rússia, un país amb un important dèficit democràtic entre d'altres coses. Bé, millor no parlar de democràcia als EEUU! Ah! però els europeus tampoc se'n salven! Y la llista l'encapçalen el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia. I....? quin són els principals països que compren aquests estris per fer mal? la Índia, l'Aràbia Saudita i la Xina... mmm... que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.